mARÇ

Setmana del 26 de febrer al 3 de març

1 de març del 2024

Amb la intenció de centralitzar tots els recursos i estratègies que he observat i aplicat durant aquest any, va sorgir-me la idea de crear una “motxilla de recursos” durant la formació amb l’Anna Tapias. En aquesta sessió formativa, vaig prendre consciència de la riquesa i la varietat de recursos pràctics i útils que se’ns estava oferint. Amb la preocupació de no poder recollir totes les estratègies que també estic aprenent de les diferents mestres de l’escola, vaig concloure que recopilar-les en un únic lloc seria una eina molt valuosa per a la meva pràctica docent, present i futura. Així doncs, he creat un document en format Word on aniré afegint els diversos recursos i estratègies enriquidores i facilitadores del procés d’ensenyament-aprenentatge. És important assenyalar que aquest document serà dinàmic, ja que s’aniran incorporant noves estratègies i materials a mesura que la meva pràctica docent es vagi desenvolupant.

Setmana del 4 al 10 de març

6 de març del 2024

Un dels meus punts febles abans de començar aquesta experiència, i com s’ha mencionat a l’autoinforme PARCIAL d’aprenentatge per a la millora de la tasca docent, és la programació de Situacions d’Aprenentatge (SA). Aquest trimestre he tingut l’oportunitat de cursar la formació opcional referent a les SA i, per aquest motiu, considero que ara em trobo en un punt diferent del que em trobava en començar l’experiència. Amb l’objectiu d’analitzar aquest canvi, a continuació, comparteixo i aplico una rutina de pensament.

La rutina Abans pensava… Ara penso… ajuda a reflexionar sobre el propi pensament al voltant d’un tema i a explorar com i per què el pensament ha canviat. Aquesta rutina pot ser útil per consolidar un nou aprenentatge a mesura que s’identifiquen noves comprensions, opinions i creences. En examinar i explicar com i per què el pensament ha canviat, es desenvolupen habilitats de raonament i es reconeixen relacions de causa-efecte. Respecte a la pregunta, quan i on es pot utilitzar la rutina, aquesta es pot aplicar a una gran varietat de matèries, quan els pensaments, les opinions o les creences inicials, són susceptibles de canvi com a resultat de les experiències viscudes, en aquest cas, a través de la formació de SA.

Un cop justificat l’ús d’aquesta estratègia de metacognició, dono pas a posar-la en pràctica:

Abans pensava que…

les Unitats Didàctiques (UD) no poden ser Situacions d’aprenentatge (SA).
desconec la relació entre el repte i el context d’una SA.
els aprenentatges competencials no cal que siguin transferits a altres situacions i són incompatibles amb experiències d’aprenentatge a l’aula.
només importen els interessos dels infants.
els no entenc la funció dels vectors en el nou currículum.
l’estructura del nou currículum a l’educació bàsica és difícil d’entendre i no segueix un ordre lògic.
els infants aprenen per continguts.
els objectius no han de tenir una estructura preestablerta.

Ara penso que…

no totes les UD són SA. Les UD se centren a treballar continguts i/o capacitats, mentre que les SA integren sabers d’una o més àrees, plantegen reptes situats en contextos reals i s’orienten cap a l’assoliment de les competències. Sempre que la UD s’orienti cap a l’exposat anteriorment, es podrà considerar una SA.
el context és l’escenari on es planteja el repte, és a dir, la realitat de caràcter local o global on se situa un desafiament (el qual sorgeix d’una pregunta, problema, projecte, servei, etc.) que ha de ser resolt i implica la intervenció activa dels nens i les nenes.
els interessos dels docents i la continuïtat del currículum també són importants, per tant, no només s’han de tenir en compte els interessos dels infants.
els aprenentatges competencials ho són quan els infants tenen l’oportunitat de transferir-los a altres situacions/contextos. Quant a les experiències d’aprenentatge a l’aula, aquestes són totalment compatibles amb els aprenentatges competencials, atès que tot i que la proposta no plantegi un repte ni promogui aprenentatges competencials, esdevenen imprescindibles perquè se’n puguin produir altres aprenentatges que sí que poden ser competencials més endavant. Un exemple d’experiència d’aprenentatge a l’escola DMS és “El carnet lector”, proposta que es desenvolupa amb els infants de primer de primària per fomentar l’hàbit lector.
els vectors són el context de la situació d’aprenentatge i són de caràcter transversal.
l’arquitectura del nou currículum ofereix una imatge mental d’allò que es vol aconseguir amb cada SA: competències (per què volem que ho aprenguin?), criteris d’avaluació (com sabem que ho han après?) i sabers (què volem que aprenguin?).
aprenem per competències.
els objectius han de seguir la següent estructura: acció + saber + context.

Després de la formació, també he recordat la importància que els infants coneguin els criteris d’avaluació. Sempre han de saber què s’espera que aprenguin. És igual d’important l’acompanyament docent, el feedback, el seguiment mitjançant l’autoavaluació i els documents d’autoreflexió. Altrament, les característiques perquè un aprenentatge sigui competencial són diverses. D’una banda, l’aprenentatge ha de ser transferible, significatiu, permanent, productiu i funcional. D’altra banda, segons Jorba i Caselles (1996), l’aprenentatge competencial ha de seguir el cicle de l’aprenentatge:

Exploració inicial.
Introducció de noves idees.
Estructuració.
Transferència o aplicació.

Emprant aquest nou coneixement he pogut dissenyar i aplicar una SA a l’escola sobre la tortuga mediterrània. A continuació, en comparteixo la descripció de la Situació d’Aprenentatge:

Fa anys que l’escola forma part d’un projecte de conservació de tortugues, en col·laboració amb el CRARC. A l’escola són els infants de 1r de primària els responsables de tenir-ne cura, així com d’alimentar-les perquè puguin criar. No obstant això, la situació actual presenta un repte diferent: l’any passat, tot i els esforços, les tortugues van morir. Això ens porta a reflexionar què hem de fer diferent enguany perquè això no torni a succeir.

Així doncs, enguany, els nens i les nenes s’han trobat amb la següent situació: Han nascut 21 tortugues, però l’any passat van morir totes les que van néixer. Què hem de fer diferent perquè no torni a succeir?

Així doncs, la situació d’aprenentatge que es planteja té una durada d’un curs escolar i s’emmarca en un context actual. L’alumnat de 1r es troba amb el repte d’entomar el projecte de tortugues, és a dir, de fer-se càrrec durant un curs escolar de les tortugues de l’escola, tot abordant les problemàtiques plantejades anteriorment. S’inicia, doncs, el procés de disseny i construcció d’un nou espai per elles, amb tot el que això implica (visita al CRARC, disseny d’un terrari, coneixement del seu hàbitat i parts del cos, alimentació, etc.).

La situació d’aprenentatge planteja una proposta transversal i globalitzada, atès que es duu a terme en llengua catalana i engloba l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural i de l’educació artística.

En darrer terme, m’agradaria fer menció a l’article Inclou la convivència de Llorca (2021), el qual posa èmfasi en el fet que l’èxit de la tasca educativa passa per la formació permanent, la motivació i l’actitud enfront de la realitat social. A tall de conclusió, considero un procés d’enriquiment i transformació el fet de poder crear connexions entre la teoria (les formacions que estic cursant), i la pròpia pràctica docent, dos àmbits de coneixement que durant tota la trajectòria docent haurien de ser indissociables.

Departament d’educació (2024). El nou currículum. Orientacions sobre les situacions d’aprenentatge. Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/wp-content/uploads/usu2072/2023/01/Orientacions-situacions-daprenentatge.pdf

Jorba, J. i Caselles, E. (1996). La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UAB.

Llorca, E. (2021). Inclou la convivència. Aula de Secundària.

8 de març del 2024

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’explorar, per primera vegada com a mestra, com abordar aquest dia d’una manera significativa a l’escola. Durant la setmana prèvia al 8M, hem treballat amb els infants el significat del feminisme i la responsabilitat social que tots i totes compartim enfront de les injustícies i desigualtats de gènere.

Una de les activitats a destacar ha estat la lectura conjunta del llibre “Todos deberiamos ser feministas” de Chimamanda Ngozi Adichie. Quant a la vivència personal, m’ha sorprès gratament el nivell de coneixement dels infants entorn aquesta temàtica. Els infants de l’escola, amb les seves intervencions i raonaments, demostren tenir una gran comprensió de la naturalesa reivindicativa d’aquest dia, reconeixent-lo no com una celebració, sinó com un dia de conscienciació i lluita davant les desigualtats.

Així, després d’informar-me i observar els criteris acordats pel centre en l’abordament d’aquesta temàtica, decideixo programar per a la setmana del 8M una sessió de La hora del cuento que doni continuïtat a aquest contingut. Aquesta sessió de treball pretén continuar amb la promoció de valors com la igualtat de gènere, el respecte i la consciència sobre la igualtat en els drets i deures. A més, aprofito aquesta sessió per incloure una rutina de pensament que, com s’ha presentat a la publicació del 19 de febrer del 2024, és una de les accions programades. Considero, doncs, que a través d’aquest treball amb els infants de 1r de primària de l’escola, s’està fent referència a l’objectiu consistent a programar i dissenyar propostes educatives basades en el Projecte Educatiu de Centre (EIX 1.4).

Així doncs, amb motiu del 8M, programo una sessió per a La hora del cuento on compartirem històries que posen en relleu la importància de la igualtat de gènere i del paper rellevant que han desenvolupat les dones al llarg de la història. Algunes de les dones protagonistes seran Anne Frank, Gloria Fuentes, Lucy Maud Montgomery i Harriet Tubman, entre d’altres.

LINK A LA SESSIÓ.

A través d’aquestes narracions, a més de fomentar la comprensió en llengua castellana, pretenc obrir espais de diàleg i reflexió basats en la igualtat i el respecte mutu. Altrament, vull contribuir al desenvolupament de la mentalitat crítica i empàtica dels infants. Es pot concloure, doncs, que aquesta iniciativa està alineada amb els principis i valors de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau, escola que posa èmfasi a fomentar el pensament crític, els valors democràtics i la ciutadania responsable dels infants (EIX 1.4). Com s’observa a la sessió enllaçada, a través d’aquesta proposta també es pretén proporcionar als infants una retroalimentació del propi aprenentatge a través de l’estratègia de metacognició (rutina de pensament): “El titular”. Amb aquesta, doncs, s’està fent referència a l’eix relacionat amb l’avaluació per a l’aprenentatge (EIX 4.3).

A continuació, m’agradaria justificar l’aplicació d’aquesta rutina de pensament i no d’una altra. Inicialment, el meu dubte en relació amb l’ús d’aquestes estratègies de metacognició consistia a si els infants de 1r de primària poden aplicar-les i quines són les més idònies i adequades per a la seva edat. Davant d’aquesta inquietud, vaig iniciar una recerca sobre diferents rutines i la possibilitat d’adaptar-les a la seva edat. La rutina “El titular”, que fomenta un pensament que ajuda els infants a captar l’essència d’allò que s’està estudiant o discutint, em va semblar la més adequada. Aquesta estratègia de metacognició també facilita als infants resumir i arribar a conclusions en acabar una sessió/activitat. Amb relació amb quan i on es pot utilitzar, aquesta rutina funciona bé al final d’una discussió o una sessió de classe, durant la qual els infants han explorat un tema i han rebut nova informació o escoltat diferents opinions.

Davant d’aquesta informació, doncs, vaig procedir a analitzar les preguntes a respondre pels infants incloses en aquesta rutina:

– Quin titular escriuries sobre què s’ha parlat?

– Quines idees expressen els titulars dels companys/es que tu no has plasmat al teu?

– Què creus que és important que representi el titular?

– Com redactaries de nou el titular del tema?

Atès que és una rutina que s’aplicarà amb nens i nenes de 1r de primària, decideixo adaptar les preguntes de la següent manera:

1) Cada infant del grup (grups de taula) escriurà un titular sobre què s’ha parlat a la sessió.

2) A continuació, tots els infants compartiran amb la resta del seu grup allò que han escrit, i decidiran un titular que resumeixi les idees de tots i totes.

3) Cada grup escriurà el titular definitiu al pòster DIN A3 que es presenta a continuació.

Un cop presentada la sessió i la rutina de pensament, és a dir, l’estratègia de metacognició aplicada, inicio a una reflexió més profunda sobre l’experiència.

D’una banda, considero que la rutina aplicada va permetre als infants, primer individualment i després en grup, sintetitzar la informació apresa i haver de captar l’essència de la sessió. D’aquesta manera, tots els infants del grup van tenir l’oportunitat de compartir les seves idees. Això va promoure un ambient inclusiu i va fomentar la participació activa de tots els membres del grup. Altrament, es va haver de produir una discussió en grup per tal de decidir quin titular representa millor les idees principals, per tant, va ser necessari treballar col·laborativament i arribar a un consens.

D’altra banda, la posada en pràctica d’aquesta estratègia va fomentar la reflexió dels infants sobre el propi pensament. El fet d’haver de pensar en un titular i després compartir-lo amb els altres membres del grup va implicar una reflexió, d’una banda, sobre el que van aprendre (conceptes clau) i, de l’altra, sobre la importància de comunicar-ho de manera clara i concisa perquè la resta ho entengui.

Pel que fa al dubte personal de si aquesta estratègia de metacognició és ajustada per a infants de primer de primària, després d’adaptar la rutina i posar-la en pràctica sembla ser una estratègia adequada. Tot i el repte que suposa per als nens i nenes d’aquesta edat expressar les seves idees de manera concisa, l’activitat em va semblar adaptada a les habilitats de pensament crític i comunicació dels infants de la classe.

Convé destacar que la conversa final que es va generar va ser molt rica, perquè tot i haver estat tots i totes en la mateixa sessió, cada grup va elaborar un titular final diferent, fent visible la diversitat a l’aula. En definitiva, la rutina de pensament “El titular” em va permetre assolir els objectius plantejats per a la sessió del 8M. A més a més, concloc amb la idea que és una bona estratègia de metacognició, perquè ofereix als infants l’oportunitat de reflexionar, sintetitzar la informació i compartir les seves idees de manera col·laborativa, mentre reforcen la seva comprensió dels sabers treballats.

Setmana del 11 al 17 de març

14 de març del 2024

La formació permanent és un element clau en el desenvolupament professional docent. El fet de poder gaudir d’experiències enriquidores que ens motivin a revisar i repensar la tasca docent ens prepara per a l’exercici de la professió en el món canviant on vivim.

En relació amb aquesta temàtica, a l’escola hem realitzat dues formacions de centre. Durant el primer trimestre, com ja s’ha compartit a la publicació del 28 de novembre del 2023, vam realitzar-ne una en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya. En aquest segon hem tingut l’oportunitat de treballar amb la logopeda Anna Tapias. Gràcies a ella, hem dut a terme una revisió d’estratègies per a la comprensió lectora i l’escriptura per cicles. Assistir-hi, a més de ser una de les accions definides a la publicació del 28 de febrer, m’ha permès crear una motxilla de recursos (publicació de l’1 de març), així com enriquir-me dels coneixements i l’experiència d’una persona amb un gran recorregut i bagatge en aquest àmbit.

Un dels elements que estimo de més importància en aquesta formació és la profunditat amb què la logopeda ha abordat les diverses estratègies per millorar la comprensió lectora i el procés d’escriptura dels infants. No només les ha definit, sinó que també ens ha ofert exemples pràctics, accessibles i concrets de com aplicar-les a l’aula segons el cicle d’aprenentatge (infantil, inicial, mitjà i superior).

Quant a la motxilla de recursos, va ser durant una de les sessions formatives dirigides per la logopeda que va sorgir-me la idea de crear-la. En aquesta sessió vaig prendre consciència de la riquesa i la quantitat de recursos pràctics i útils que se’ns estava oferint. Considerant també les estratègies que estic aprenent de les diferents mestres de l’escola, vaig concloure que recopilar-los en un únic lloc seria una eina molt valuosa al llarg de la meva carrera docent. Convé ressaltar que aquest serà un document viu al qual s’aniran afegint noves estratègies i materials a mesura que continuï aprenent i desenvolupant la meva pràctica.

Així doncs, a continuació exposo les idees de la formació que han resultat de més rellevància pel meu desenvolupament professional docent:

Com a mestra novella, una de les principals preocupacions és què fer amb els infants que no participen en les converses de rotllana. Anna Tapias ens ha ofert una mirada tranquil·litzadora sobre aquest punt, assenyalant que a la rotllana tothom està inclòs, passiva o activament. Així, no hi ha cap problema, sempre que ens assegurem d’oferir una continuïtat a l’activitat, fent que aquests infants trobin un espai posterior on expressar-se mitjançant un altre tipu de llenguatge, per exemple, el dibuix i/o l’escriptura. Aquest plantejament m’ha portat a reflexionar sobre les activitats que fem els dilluns, després del cap de setmana, amb els infants de primer de primària. Quan ens retrobem obrim un espai de rotllana on comparteixen amb la resta de companys i companys el que han fet. Sempre hi ha algun infant que, potser per motius emocionals, no vol compartir-ho. No obstant això, els infants tenen després l’oportunitat de fer una activitat a la llibreta d’aprenentatge. En ella representen, a través d’una frase i un dibuix, el seu cap de setmana. En aquest sentit, considero que l’escola està donant resposta al que la logopeda, Anna Tapias, ha argumentat.

Quant al procés d’escriptura, la logopeda atorga una gran importància a l’objectiu comunicatiu de l’escriptura. És fonamental que els infants entenguin que quan escriuen ho fan per comunicar, per transmetre un missatge i, per tant, aquest ha de ser comprensible. En el cas dels infants més petits, les mestres poden fer correccions per tal de transmetre als infants la importància que el missatge pugui ser comunicat i entès per la resta. En conseqüència, en tots els tipus de textos que treballem, cal posar especial èmfasi en el fet que la finalitat principal ha de ser la seva comunicació, clara i efectiva. A més, valorar la comunicació ajudarà els nens i nenes a autocorregir-se de manera natural.

En relació amb l’escriptura, és important transmetre la idea als infants que els números i les lletres girades no tenen cap significat. Si algú intenta llegir-los, no els comprendrà. Per evitar que això passi en el mínim d’infants possible, és essencial començar amb la seva prevenció des de l’etapa d’Educació Infantil. Quant a les normes ortogràfiques, hem de sensibilitzar els infants sobre la importància d’escriure correctament, ja que és a través d’aquest acord compartit, d’aquest codi, que tots podem entendre’ns i comunicar-nos. Aquest repte els ajudarà a créixer intel·lectualment.

Quant al grafisme, Anna Tapias sosté que és un procés motor que requereix entrenament, és a dir, sistematització. Segons ella, no és la quantitat d’exercicis, sinó la freqüència amb què es realitzen el que afavoreix l’aprenentatge. Destaca la importància de mecanitzar aquest procés per poder deslliurar la memòria dels infants del traç, el so i el nom de les lletres, per així poder centrar la seva atenció en nous aspectes. En aquest sentit, considero que l’etapa de Cicle Inicial té un gran pes, ja que és aquí on els infants s’introdueixen en la lectoescriptura i en el món de la lletra lligada. És clau, per tant, dedicar temps a una pràctica sistemàtica del grafisme durant aquesta etapa. Acció que, més tard, els ajudarà a accedir amb més facilitat a nous sabers.

Finalment, la logopeda va ressaltar la importància d’oferir als infants l’oportunitat de verbalitzar i fer explícites les estratègies que utilitzen per llegir i comprendre els textos. Aquest consell m’ha portat a reflexionar més profundament sobre aquest tema, ja que a Innovamat dediquem molt temps a què els infants explicitin les estratègies de càlcul que fan servir, però a vegades oblidem de proporcionar-los aquest espai en altres àrees d’aprenentatge. És una realitat que compartir les estratègies que fan servir amb els altres pot ajudar els infants a adquirir-ne de noves, a tenir un repertori més ampli d’estratègies eficaces i, per tant, a millorar la seva comprensió lectora.

A continuació, comparteixo el Titular (rutina de pensament) que he realitzat en acabar la formació:

L’escriptura i la comprensió estan estretament lligades. Per tant, hem de concebre aquests processos com un circuit: llegir, entendre, escriure i comunicar: ho llegeixo, ho entenc, ho escric, ho comunico.