NOVEMBRE

Setmana del 6 al 12 de novembre

6 de novembre del 2023
DOCÈNCIA AMB L’ALUMNAT I

A continuació, es pretén compartir el procés de disseny i aplicació de la pràctica docent a l’Escola Dolors Monserdà Santapau. Al principi del curs se’m va plantejar l’oportunitat d’entomar l’hora de llengua castellana a 1r i les dues sessions de l’espai matemàtic a 2n de primària (experiència que es compartirà a la publicació del 15 de novembre del 2023). 

Davant d’aquest repte, les diferents mestres de cicle inicial em van posar en context i explicar l’enfocament de la llengua castellana a 1r. En aquest traspàs d’informació, em van compartir que l’hora s’anomena La hora del cuento i que pel que s’ha fet en anys anteriors, principalment, aquest espai de la setmana consisteix a llegir contes als infants, en castellà, per fomentar l’expressió oral dels infants en aquesta llengua, i fer creacions artístiques a partir de la lectura. 

Com ja s’ha exposat a la publicació del 26 d’octubre del 2023, altrament, vaig considerar important pel meu procés de disseny i aplicació acompanyar aquesta orientació de les mestres amb una anàlisi del Projecte lingüístic de centre, per tal d’ajustar al màxim la meva pràctica docent a les necessitats i la realitat dels infants de l’escola.  Gràcies a aquesta revisió, considero important destacar un dels objectius del model educatiu plurilingüe i intercultural de Catalunya, de l’any 2018, del qual també s’ha compartit l’anàlisi a publicacions anteriors: “Capacitar els alumnes per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual per al gaudi i la creació estètica, per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge, i per actuar de manera ètica i responsable en qüestions d’importància local o global”. En sintonia amb aquest objectiu d’aprenentatge, Bueno (2017) exposa que existeix una estreta relació entre la llengua i les arts plàstiques. D’una banda, argumenta que la llengua és intrínsecament creativa, atès que cada frase que pronunciem és un exercici de creativitat. Per la seva banda, els treballs manuals també estimulen la creativitat.  Amb tot això en consideració, vaig començar a reflexionar sobre de quina manera connectaria, de manera transversal, aquestes dues tasques a La hora del cuento. 

A partir d’aquest punt, vaig iniciar una anàlisi del DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, per tal d’ajustar els continguts a l’etapa i curs educatiu. Aquest ha estat, doncs, un recurs essencial en la concreció dels objectius d’aprenentatge que es pretenen assolir, les competències clau i específiques que es desenvolupen, els indicadors, criteris d’avaluació i sabers de les àrees i matèries que es veuen involucrades de manera transversal en la programació. En quant aquest disseny de la situació d’aprenentatge, sento que és un punt on encara he de millorar. No he rebut gaire formació durant el Grau universitari sobre aquesta nova manera de programar i no sento seguretat en el procés. Així doncs, a partir de la formació referent a les situacions d’aprenentatge, em proposo millorar i guanyar les eines i recursos necessaris per a crear-les amb seguretat i confiança.

Quant a la pràctica docent, a les primeres sessions no vaig fer menció als infants dels objectius d’aprenentatge generals. Aquest va ser un dels punts destacats per la mentora al primer cicle d’observació i reflexió (fer clic per accedir al document de la sessió). Per donar-hi solució, dies més tard, vaig penjar el pòster adjuntat a l’aula, al qual ara hi vaig fent referència durant les sessions. 

Amb relació a les estratègies metodològiques aplicades, per tal de respondre a l’objectiu principal de l’escola amb el desenvolupament de la llengua castellana a 1r de primària,  s’està emprant la conversa com a metodologia principal per fer als infants, a través de l’expressió oral, contrastar idees, opinions i sentiments, des d’una mirada respectuosa cap a la diversitat. Així doncs, a partir de la construcció conjunta de la conversa, i de la lectura dels contes, creem un espai de seguretat i confiança on poder dir allò que es pensa sense por a ser jutjades i on desenvolupar el pensament crític i reflexiu. 

El fet de propiciar el diàleg i l’intercanvi d’opinions sobre diferents temàtiques, permet que els infants s’apropiïn de la llengua perquè la necessiten per argumentar i defensar la seva postura sobre allò que s’exposa de la vida quotidiana. En definitiva, es torna a incidir en el fet que llegir és una activitat creativa, que ha de despertar la curiositat dels infants com un fet vivencial, més que com un fet educatiu. Com a docents, doncs, hem de formar bons lectors i lectores, competents, crítics i capaços de gaudir del plaer de la lectura i de tots els beneficis que ens aporta.

Alguns exemples de contes treballats són els següents:

 

Un pez, llamado arcoíris, por sus escamas brillantes, se queda sin amigos porque no quiere compartir sus colores con el resto de los peces. Finalmente, aprende que es más feliz cuando comparte. Este cuento nos enseña sobre la importancia de ser amables y compartir, ya que cuando lo hacemos nos sentimos mucho mejor. 

A través d’aquest conte vam parlar de la importància de compartir.

Mara tiene orejas grandes y eso es motivo de burla por parte de sus compañeros y compañeras. La cariñosa y fantasiosa respuesta de su madre le permite encontrar respuestas muy originales a las bromas de los demás sobre su aspecto físico o su ropa. Gracias a la historia nos damos cuenta de que las características que nos diferencian de los demás son las que nos hacen ser personas únicas y especiales.

Gràcies a la historia de la Mara vam parlar de les diferències, de la importància de respectar-les i enriquir-nos d’elles, i la diversitat de la societat on vivim. 

La protagonista es una niña distraída, ausente, que no juega con nadie, ni come, porque está ocupada mirando el móvil. Cuando se le rompe descubre todo lo que le rodea y todo lo que se ha perdido. Este cuento nos demuestra lo positivo de observar y apreciar el mundo que hay a nuestro alrededor. 

Gràcies a aquesta historia vam reflexionar sobre l’ús de les pantalles i, sobre tot, de tot allò que passa quan anem caminant pel carrer.

Convé destacar que, com ja s’ha exposat a la publicació del 26 d’octubre del 2023, la tria de contes ha estat basada en el document d’Orientacions sobre el tractament de la igualtat de gènere i la diversitat cultural (2018), per a la creació de propostes inclusives i no sexistes.

A més de la conversa, com a estratègies metodològiques, s’han emprat els jocs i la resolució d’endevinalles per grups, entre d’altres. En alguns casos, les propostes han emprat el treball cooperatiu, per parelles o en petits grups, com a estratègia educativa per assolir el repte plantejat i convertir les activitats d’aula en experiències d’aprenentatge acadèmic i social.  Un exemple és quan van haver de llegir, entre tots els infants de la taula, una endevinalla per a descobrir l’element de la tardor que corresponia al seu grup. Posteriorment, i de manera individual, van haver de fer un dibuix lliure on havien d’incloure, mínim, tres dels elements de la tardor. 

Altres propostes plàstiques dutes a terme:

El pez arcoíris con ceras

Golondrinas con acuarelas

Orejas de mariposa con grafismo

Gràcies a la docència supervisada i a l’experiència de dur a terme les mateixes propostes a dues aules diferents, m’he adonat en primera persona de les diferents realitats que hi ha a cada grup-classe i de la necessitat d’adaptar la pràctica a cada grup, per tal de respondre a les particularitats de manera ajustada. D’acord amb Bueno (2017), cap estratègia pedagògica funciona de la mateixa manera en totes les persones, i per això cal que adaptem la nostra metodologia a cada situació concreta. Així, a través de les reflexions de millora contínua, he pogut fer canvis d’una aula a una altra i de veure’n resultats positius d’aquests. En el document que s’adjunta es pot consultar un cicle d’observació i reflexió, i les modificacions de la pràctica docent dutes a terme. 

A més a més dels cicles d’observació i reflexió, he modificat la tasca docent a través de la recerca de teoria sobre com els infants aprenen, de la lectura de Neurociència per a l’educació de David Bueno (2017), i de la lectura del Model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, entre d’altres. D’aquest últim punt, concretament, se’n parla a la publicació del 26 d’octubre del 2023, però ara hi tornaré a fer cinc cèntims. 

He prioritzat tasques d’aprenentatge autèntiques i contextualitzades, atès que es treballen contes que plantegen situacions i problemàtiques reals, de la vida quotidiana. 

Altrament, aquestes tasquen han requerit la participació activa dels infants, a través del treball cooperatiu i/o l’autoavaluació. Els infants tenen la veu la major part de la sessió. L’objectiu de llegir els contes és fer aflorar les seves opinions, reflexions i mirades vers la temàtica que s’està plantejant i, és a partir d’aquesta lectura, que es proposa l’activitat plàstica. Els infants són coneixedors dels objectius i han dut a terme una autoavaluació, que per ells i elles ja és coneguda a l’escola (pintar estrelles, escollir cara, etc.). 

L’avaluació, però, considero que és un dels meus punts febles, atès que hauria de focalitzar-me i dedicar més temps a la retroalimentació i a donar feedback als infants durant les classes. Un altre punt a millorar és el fet de dur a terme el registre d’observació directa dels infants més sovint. 

Quant a la facilitació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua a través de diferents formes de representació de la informació, aquest és un altre punt que em marco per a progressar, atès que l’oferta de varietat de formes de representació a les sessions hauria de ser més àmplia. 

Recuperant la lectura de Bueno (2017), a continuació m’agradaria compartir els punts i consells que he tingut en compte per a dissenyar la pràctica: 

Amb l’objectiu de generar els infants l’oportunitat d’experimentar novetats, he prioritzat, en mesura del possible, contes que no coneixen per tal de despertar en ells la motivació de descobrir una nova història. En aquesta voluntat de generar sorpreses i novetats a l’aula, gràcies als cicles d’observació, m’he adonat que he de canviar d’activitat amb més freqüència, atès que els infants amb sis anys depenen més del moviment per a poder mantenir-se estimulats i connectats. 

D’altra banda, quant als aprenentatges a través del joc, els quals ja s’ha exposat que es prioritzen, Bueno (2017) exposa que el joc com a proposta pedagògica és indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels infants, i que a través d’ell aprenen a cercar múltiples maneres d’aconseguir un mateix resultat, o maneres més creatives de millorar i reorganitzar una situació donada. En definitiva, s’han d’intentar reconduir els aprenentatges cap al gaudi i el plaer.

Per concloure amb aquesta reflexió, voldria exposar la meva opinió sobre els cicles d’observació i reflexió. Gràcies a les trobades prèvies a l’observació, on definim els objectius, puc preparar-me i dissenyar les sessions centrant-me en aquests aspectes concrets. Tot i que en aquests moments pot semblar una mica forçat, aquesta manera de treballar fa que, de manera automàtica, en el disseny de les sessions posteriors, malgrat que la mentora no estigui present, tingui en consideració els mateixos aspectes. D’altra banda, el fet de definir juntament amb ella els criteris a observar fa que, quan s’acaba la sessió observada, sigui fàcil detectar què he tingut en compte i què m’ha passat per alt. De la mateixa manera que als infants els hem de dir què esperem d’ells i elles, i què volem que aprenguin, la mentora ho fa amb mi. 

Els moments de conversa previs i posteriors a l’observació, és a dir, la retroalimentació constructiva, donen peu a converses d’aprenentatge que afavoreixen sens dubte el meu desenvolupament professional. El fet de compartir els dubtes i neguits amb una persona amb molta més experiència i trajectòria, tant a l’escola com en el món educatiu, m’ofereix una visió molt enriquidora de les diverses situacions educatives. Aquest intercanvi d’idees i perspectives contribueix molt positivament a la meva pràctica educativa, atès que m’aporta una comprensió més extensa de dinàmiques d’aula i esdevé un recurs valuós per ajudar-me a fer front als diversos reptes i oportunitats als quals estic fent front. En definitiva, aquest acompanyament, en la seva globalitat, està atorgant molt de sentit i significat a la meva pràctica educativa.

CICLE D’OBSERVACIÓ I REFLEXIÓ I

CICLE D’OBSERVACIÓ I REFLEXIÓ II

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Rosa Sensat. ISBN: 978-84-945290-1-6. 

Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

Generalitat de Catalunya. (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Departament d’ensenyament. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/model-linguistic-Catalunya-CAT.pdf

Generalitat de Catalunya. (2018). Orientacions sobre el tractament de la igualtat de gènere i la diversitat cultural en el material didàctic. Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa. Disponible a: https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/intercultural/documentacio/orientacions-050318-v2.pdf

Setmana del 13 al 19 de novembre

15 de novembre del 2023
DOCÈNCIA AMB L’ALUMNAT II

En relació amb la pràctica educativa, com s’ha exposat en punts anteriors, estic duent a terme les sessions de la Hora del cuento, presentat a l’apartat Pràctica educativa I, i de l’espai matemàtic a segon. Concretament, estic realitzant aquestes sessions amb un grup reduït, que es fa possible perquè les dues classes de segon les dividim en tres, obtenint tres grups de 16 infants aproximadament cadascun.

En aquest espai es treballa amb Innovamat, una proposta matemàtica curricular, competencial i manipulativa. Aquest programa ofereix activitats d’Aventures, que es duen a terme un cop per setmana, i de Laboratori de Nombres, dues sessions a la setmana, on es treballen la numeració i el càlcul. Totes les classes s’organitzen seguint el cicle de l’aprenentatge: activitats inicials, anomenades “Escalfem”, que acostumen a incloure jocs matemàtics dinàmics. Activitats de desenvolupament i d’estructuració, anomenades “Conversem”, on a partir de la conversa, i de manera conjunta, es construeix el coneixement matemàtic. A l’últim, es duen a terme les activitats d’aplicació, anomenades “Enregistrem”, on els infants practiquen i enregistren en un quadern allò que hem treballat, primer, de manera manipulativa i més vivencial.

Presentació de la sessió:

Escalfem, conversem i manipulem:

Personalment, penso que l’Innovamat és una proposta que ofereix una mirada molt competencial de les matemàtiques, però que, sovint, en incloure tantes activitats per sessió i haver d’anar de pressa, no et facilita el fet d’asseverar que els continguts estan sent assolits per TOTS els infants. Malgrat aquesta sensació de manca de temps i dificultat per arribar a tots els infants, els experts en Innovamat defensen el fet que es produeix un aprenentatge circular, atès que els continguts tornen a repetir-se, sempre, amb noves propostes, garantint així que els infants acabin connectant amb els conceptes d’una manera o una altra. D’altra banda, considero que són propostes i reptes engrescadors, però que a vegades no es troben molt vinculats a la vida dels infants. Per això exposat, en diferents ocasions, adapto la proposta a la situació d’aula, als infants i la seva realitat.

Altrament, com a millores extretes del cicle d’observació i reflexió II, he reflexionat sobre diferents punts:

  • Adaptar la proposta que planteja el llibre a la situació d’aula.

En aquest cas, el dia de l’observació no vaig estar amb el mig grup, sinó que vaig haver de quedar-me amb tot el grup classe. Davant d’aquest imprevist, no vaig oferir propostes per taules, com hauria d’haver fet, sinó que vaig dur a terme la part pràctica fent sortir els infants, d’un en un, al davant de tots i totes. Això va fer que la resta d’infants haguessin d’esperar sense prendre part activa del procés, punt a millorar. Així doncs, el pròxim cop podria començar plantejant un repte o pregunta i que els infants l’hagin de resoldre per taules. Ex: Els infants d’I3 volen fer una resta, com els hi ajudaríeu?

  • La teoria no pot superar els 20 minuts.

En aquesta sessió, la part de conversa va estendre’s, fent que alguns infants desconnectessin. Aquesta part de construcció del coneixement de manera conjunta, doncs, no hauria de superar els 20 minuts.

  • Fer més evident quin és el criteri d’èxit.

En aquesta sessió, concretament, fer servir la línia numèrica. Els infants han de ser coneixedors, saber el que s’espera d’ells i elles en cada sessió.

Concretament, avui, a cicle inicial hem tingut una reunió amb la referent d’Innovamat a l’escola. L’objectiu d’aquestes trobades és exposar-li els reptes amb els quals ens trobem duent a terme les sessions i els dubtes que tenim, per tal de trobar-hi solucions. Així, d’aquesta conversa, on la majoria dels mestres hem coincidit amb els punts a millorar, hem arribat a l’acord d’ampliar la pràctica sistemàtica oferint als infants propostes d’Innovamat als microespais, metodologia emprada tant a 1r com a 2n de primària.

A tall de conclusió, m’agradaria compartir el fet que aplico aquest mateix cicle d’aprenentatge que es planteja a Innovamat en altres propostes, concretament, a la hora del cuento a 1r i al consell a 2n.

Enllaç sessió Hora del cuento.

Enllaç sessió Consell (empatia).

Setmana del 20 al 26 de novembre

23 de novembre del 2023
CLAUSTRE: SENSEI I CODOCÈNCIA

Per a l’escola Dolors Monserdà-Santapau és important que tot l’equip prengui part activa en les activitats de reflexió sobre la pràctica amb companys i companyes per a facilitar una formació contínua a través del treball col·laboratiu. L’equip directiu, doncs, ofereix al claustre aquests espais de trobada de manera recurrent, amb les comissions, com la de l’equip impulsor, els claustres pedagògics i les formacions de centre, entre d’altres, fomentant així nous aprenentatges i la possibilitat de transformar la pràctica docent. Tot això explicat és patent en el fet que l’escola ha volgut formar part del programa Sensei, a més de perquè confia en el fet que l’acompanyament als docents novells és un aspecte fonamental per a garantir la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge, perquè volen, com a centre que aprèn, millorar la seva pràctica educativa en relació amb la codocència. 

A l’escola, com ja s’ha exposat a punts anteriors, els claustres pedagògics són un element que s’estimen de gran importància per tal d’oferir, a tot l’equip docent, la possibilitat d’adquirir noves habilitats pedagògiques, actualitzar-se en els avenços i enfocaments educatius, reflexionar sobre la seva pràctica docent, col·laborar amb altres companys/es i desenvolupar una mentalitat d’aprenentatge continu. Així, malgrat que l’escola és conscient que obtenir canvis en la professió no és tasca fàcil, ni ràpida, sembla evident que una bona via per a la formació passa per la transformació educativa a través dels claustres pedagògics. 

És per aquest motiu que, el 22 de novembre de 2023, es va dur a terme un claustre pedagògic sobre la codocència, basada en el Programa Sensei i els seus principis. Les dues mestres mentores van ser les responsables d’entomar-la i, a través d’una presentació PowerPoint, van familiaritzar el claustre amb les bases del programa i es va parlar de la codocència a l’escola. Quant al punt de partida del centre en relació amb la codocència, aquest curs, concretament, disposen de més recursos humans i en moltes ocasions hi ha dues docents a l’aula. Això facilita que l’escola pugui treballar en codocència, malgrat que per manca de temps aquesta acostuma a assemblar-se més a la coordinació. 

Convé incidir en el fet que la codocència va molt més enllà de compartir espai físic, de coordinar-se i de dividir-se les tasques. Com exposa el document Guia per a la codocència (2023), aquesta manera de treballar implica el treball conjunt, el suport entre els membres del grup, la negociació d’objectius comuns, l’establiment de relacions no jeràrquiques i la confiança mútua. 

Així, en el claustre, les docents mentores van fer referència als principis de les organitzacions que aprenen, amb l’objectiu d’analitzar la situació de l’escola. 

  1. Desenvolupar una visió centrada en l’aprenentatge de tot l’alumnat.
  2. Crear i desenvolupar totes les oportunitats de desenvolupament professional per a tot l’equip docent i no docent.
  3. Promoure l’aprenentatge col·laboratiu entre tots els membres del centre.
  4. Establir una cultura d’investigació, indagació i innovació.

A partir d’aquí, es van crear grups per analitzar cada un dels principis. Gràcies a aquesta dinàmica, es va parlar del que ja s’està fent a l’escola i del que encara es pot fer per millorar aquests aspectes. Tot això va permetre, en un ambient de confiança i respecte, ampliar la reflexió i ser crítics sobre la propia pràctica pedagògica i docent a través de les aportacions de tots els professionals. A continuació, adjunto fotografies del que va sorgir de cada conversa: 

  (Fer clic per veure l’anàlisi amb més detall)

Com a última activitat, es va presentar l’anàlisi DAFO, el qual permet dur a terme una anàlisi de la situació actual del centre i el diagnòstic de les fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats en relació amb la codocència. Així doncs, és la tasca dels i les mestres fins al pròxim claustre anotar al pòster de la sala de mestres els punts en qüestió.

Com a conclusions extrec que educar implica un nivell molt alt de compromís. Que tenim la responsabilitat de les conseqüències positives o negatives de les nostres accions i, per tant, hem d’actuar sempre en conseqüència. Que en l’àmbit educatiu tots els canvis i millores requereixen temps i implicació, però que això no pot ser pas una excusa. En definitiva, que mai hem de deixar de desenvolupar-nos professionalment per una actuació compromesa amb l’educació.

Apunts de la primera sessió de formació en Codocència. 

Generalitat de Catalunya. (2023). Guia per a la codocència. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.

Setmana del 27 de novembre al 3 de desembre

28 de novembre del 2023
FORMACIÓ DE CENTRE: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

En el següent apartat, es pretén compartir les experiències derivades de la primera formació de centre i de la seva transferència a l’aula. Aquest curs, amb la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya, l’escola ha volgut oferir al claustre una formació per explorar noves dinàmiques i estratègies per a la gestió de grups i resolució de conflictes, àmbits que es van identificar com a àrees de millora al final del curs anterior. Així, aquestes àrees han estat abordades els dijous de 16:45h a 18:45h al gimnàs de l’escola, amb l’objectiu de proporcionar a les docents eines per enfortir la dinàmica de grup a les aules.

Gràcies a aquesta formació, on hem jugat i posat en pràctica diverses dinàmiques per a la cohesió grupal, el reconeixement emocional i altres competències essencials, he tingut l’oportunitat de portar-les a l’aula i veure’n els resultats de la seva aplicació. Convé destacar el fet que dur a terme les dinàmiques abans de portar-les a l’aula ha estat un punt molt enriquidor del procés, atès que m’ha permès posar-me en la pell dels infants i empatitzar amb més facilitat amb allò que ells i elles senten, perquè jo he pogut sentir-me igual prèviament. 

En una de les sessions, per exemple, vam dur a terme la dinàmica anomenada  “Espai sonor”, l’objectiu de la qual és entrenar l’escolta de grup, fomentar el treball en equip i trobar l’equilibri entre la participació i el respecte cap als altres. Aquesta activitat és va transferir a l’aula de 2n, on faig codocència els divendres a la tarda. Vaig aprofitar per portar-la a terme que en aquest moment de la setmana els infants fan Consell de classe, sessió que convida a treballar els punts febles derivats de la convivència.

A continuació exposo amb més detall la dinàmica portada a terme:

ESPAI SONOR

Objectius:

–   Entrenar l’escolta de grup.

–   Treballar en equip.

–   Trobar l’equilibri entre participar i deixar espai als altres.

Desenvolupament de la dinàmica:

Primera part:

Comencem la dinàmica amb els ulls tancats i escoltant els sons que hi ha al nostre voltant. Intentem escoltar sons que estiguin a prop i sons que estiguin lluny. Podem guiar als infants demanant-los que intentin imaginar què o qui fa els sons, què senten i que explorin per descobrir més i més sons.

Segona part:

Tot el grup junt ha de crear l’espai sonor d’un lloc determinat de manera improvisada. Podem proposar llocs com una selva, un bosc, una granja, la ciutat, una platja, un parc d’atraccions, un pati d’escola…

Variants:

  1. El grup està amb els ulls tancats.
  2. El grup està amb els ulls oberts.
  3. Alguns companys/es surten de l’aula i quan entren han d’endevinar l’espai sonor que s’ha volgut recrear.
  4. Crear els sons amb la veu o amb el cos o donar objectes i materials.

Aspectes a tenir en compte per fer la reflexió posterior:

  • Hem deixat espai perquè tothom pugui participar?
  • Ens hem escoltat per crear un espai sonor conjuntament o cadascú ha fet els sons que ha volgut de manera independent?
  • Em sento en un espai prou segur per jugar amb la meva veu?
  • Jutjo la participació dels companys?

Els infants van haver d’escoltar, recrear i identificar els diferents sons de l’entorn o de diferents situacions quotidianes. A través de la conversa i una actitud dialogant, argumentativa i respectuosa amb els altres i amb l’entorn, vam identificar el so, el soroll i el silenci. Aquest grup sovint eleva molt el to de veu i, a poc a poc, està prenent consciència de la necessitat de continuar treballant per millorar l’ambient de so i de treball. Així doncs, a partir de la dinàmica vam reflexionar sobre la necessitat d’escoltar-nos i del treball en equip per crear un espai sonor conjunt entenedor. Si cadascú fa els sons que vol de manera independent, les companyes que han d’endevinar l’espai on es troben, no ho aconseguiran. Els infants van definir l’experiència amb frases com aquestes: “He sentit tranquil·litat”, “He pensat que estava a un bosc de veritat”, “A mi amb els ulls oberts m’ha costat més concentrar-me”.

En una altra sessió vaig dur a terme la dinàmica “Robar el tresor”:

ROBAR EL TRESOR

Objectius: 

–   Entrenar la connexió visual.

–   Treball previ per parlar de la frustració o l’èxit.

–   Reconèixer les emocions que provoca jugar, perdre i guanyar.

Desenvolupament de la dinàmica:

Totes les participants es posen per parelles i fan una rotllana amb cadires. Un de la parella estarà assegut a la cadira i l’altre estarà dret darrere de la cadira. Dos o tres participants no tindran parella i es quedaran drets al darrere de la cadira. 

El joc consisteix a què els que no tenen parella aconsegueixin que algun dels participants asseguts vingui a seure a la seva cadira. Per “robar el tresor” hauran de fer l’ullet a algú dels que estigui assegut i aquest es podrà aixecar i seure a l’altra cadira. Si la persona que està darrere la cadira descobreix que li volen “robar el tresor”, pot tocar-li l’espatlla abans que s’aixequi i d’aquesta manera impedir-li que marxi. Sempre que algú es quedi sense tresor ha de robar el tresor dels altres.

Reflexió posterior:

És una proposta per jugar les emocions i generar debat posterior. També es pot afegir la premissa de contenir l’emoció que provoca el joc o exterioritzar-la i ampliar-la.

L’experiència va ser positiva. Si bé és cert que a l’inici els hi va costar una mica entrar en la dinàmica del joc i només treien la llengua als amics i amigues, un cop van entendre l’objectiu, l’activitat va anar millorant fins al punt d’aconseguir barrejar-nos i jugar tots i totes. La conversa posterior va ser molt enriquidora, van sorgir temes com l’empatia, el fet de tenir en compte a tothom i la necessitat d’esforçar-nos i involucrar-nos perquè el joc surti bé.

Finalment, vaig adaptar una proposta del TNC a la sessió de “La Hora del cuento”. Partint de la dinàmica “Ànima bessona”, la qual permet veure amb quins companys/es tenen moltes coses en comú, vam utilitzar el pot dels records que vam crear durant la sessió per jugar-hi. En aquest cas, però la dinàmica va consistir a moure’s a la dreta o a l’esquerra segons el grau d’identificació amb els records apuntats pels infants als papers. Aquesta adaptació va afavorir una reflexió profunda sobre les relacions a la classe i les experiències compartides.

   

A tall de conclusió, la transferència d’aquestes dinàmiques a l’aula, ja sigui a través de les sessions de Consell de classe o durant la “Hora del cuento”, m’han ofert un espai on, a través del joc, aplicar estratègies de prevenció i abordar amb els infants temes importants com l’empatia, la inclusió i la responsabilitat col·lectiva. Gràcies a aquesta formació, doncs, no només he tornat a asseverar quan crucial és no deixar de formar-nos, sinó que també he pogut ampliar el meu repertori de dinàmiques per fomentar la cohesió de grup i dotar els infants d’eines per a la convivència i la gestió dels conflictes de manera assertiva. En definitiva, és una realitat que la nostra professió evoluciona constantment, per això és essencial mantenir un compromís continu amb el desenvolupament professional a través de les formacions.