oCTUBRE

Setmana del 2 al 8 d'octubre

6 d’octubre del 2023
EL CENTRE I EL SEU PROJECTE EDUCATIU

Contextualització del centre

Una escola es desenvolupa, d’una manera o una altra, en gran part, per les característiques del context que l’envolta. Així mateix, amb la finalitat d’ajustar la meva pràctica educativa, mostrar el meu compromís amb l’escola, desenvolupar competències professionals docents i entendre el funcionament del centre amb relació al context i l’organització, basant-me en el PEC (2016) de l’escola Dolors Monserdà-Santapau, he dut a terme una observació i recollida d’informació de l’entorn i dels elements organitzatius generals de l’escola.

Abans d’iniciar-me en aquesta anàlisi, voldria destacar quatre competències professionals docents que es volen evidenciar amb aquesta reflexió (Marc de les competències professionals docents, 2023). D’una banda, s’hi troba la competència comunicativa i, concretament, la dimensió de la llengua com a base de l’aprenentatge. El desenvolupament d’aquesta implica reconèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural present al centre educatiu per, posteriorment, poder dissenyar activitats d’aprenentatge d’acord amb el projecte lingüístic del centre (d’això es tornarà a parlar amb més detall a la publicació del 26 d’octubre del 2023). Aquest reconeixement es pot dur a terme amb l’observació directa, en el dia a dia a l’escola, però també a través de l’anàlisi del context i el Projecte Educatiu de Centre, que és el procés que s’ha dut a terme a continuació. 

En la mateixa línia, també fent referència a l’eix A, per tal de donar coherència, dissenyar i programar propostes educatives ajustades al Projecte Educatiu de Centre, s’hi troba la competència docent relacionada amb el disseny i l’avaluació de l’acció educativa (Marc de les competències professionals docents, 2023). Dins d’aquesta, hi ha la dimensió del context d’actuació, d’on s’infereix la importància de dur a terme una anàlisi del context inmediat i de l’organització del centre per tal de contribuir als objectius comuns i d’ajustar la pràctica docent a la realitat i a les demandes i necessitats del centre.

La següent competència és la referent a la docència informada en l’evidència, dins del Marc de les competències professionals docents (2023), concretament, la dimensió d’alfabetització en recerca. Com s’ha dut a terme a la formació Pràctica informada en l’evidència (més informació a la publicació del 30 d’octubre del 2023), una de les quatre fonts d’evidències clau per a la pràctica informada són les dades del centre.

A l’últim, es fa referència a la competència del desenvolupament professional (Marc de les competències professionals docents, 2023) i, més concretament, a la dimensió del compromís ètic, dins de l’eix E. Tot això fa referència al fet de complir els principis ètics i de conducta propis de la professió docent i la importància de desenvolupar-se en una comunitat professional d’aprenentatge per a la construcció de la propia identitat. Amb tot l’exposat, per tal d’assolir les competències docents esmentades i mostrar un clar compromís amb l’escola, es considera i s’analitza el Projecte Educatiu de Centre i els documents d’escola que el desenvolupen (a la publicació del 26 d’octubre del 2023).

Context, dades del centre, ubicació geogràfica, demografia i serveis educatius

El centre públic Dolors Monserdà-Santapau s’ubica a Barcelona, concretament, al barri de Sarrià, districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona, al peu de la serra de Collserola. A Sarrià hi viuen aproximadament 24.632 habitants i la densitat de població és de 82 hab./ha. El districte està format per diverses escoles, instituts i universitats, tant privades com concertades i públiques, d’una àmplia oferta gastronòmica i d’activitats lúdiques i esportives, com Can Caralleu, un club esportiu on els infants de l’escola realitzen natació.  

Quant a la infraestructura de l’escola, aquesta consta de dos edificis. Un d’ells, on estan situades les aules d’infantil, la cuina i el menjador escolar, és una antiga torre. L’altre edifici acull les aules de primària, la biblioteca, l’aula de música, l’aula d’informàtica, l’aula de ciències–TIC, el laboratori de ciències, secretaria i direcció, dues aules d’atenció a la diversitat, l’aula de plàstica, diferents tutories, la sala de mestres, etc. En un altre espai del centre, sota de l’escola bressol l’Oreneta (centre municipal ubicat en el mateix recinte escolar), s’hi pot trobar el gimnàs de l’escola i els vestidors. El centre, el qual acull una matrícula aproximada de 450 alumnes, està constituït per dues línies per curs, d’entre vint a vint-i-cinc infants per classe.

L’escola està situada en un entorn natural molt ric, atès que disposa de diferents espais com són la pista de dalt i del mig, el papallonari, el pati d’infantil, l’hort, el terrari de les tortugues i el bosc, on els infants gaudeixen de jugar en els moments lliures i on es desenvolupen diverses propostes del dia a dia a l’escola (filosofia, projectes, etc.). Aquest entorn privilegiat permet a l’escola dur a terme moltes activitats fora de les aules, enriquint encara més el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants. És una escola estretament lligada a la comunitat que la compon i, per extensió, al seu entorn geogràfic, ambiental, social i cultural. És un centre obert i actiu predisposat a participar en els diferents actes i activitats que organitzen les institucions i agrupacions de l’entorn, com la residència d’ancians que hi ha al costat, amb qui realitzen diverses jornades durant el curs escolar. 

Segons exposa el PEC (2016), en les dades del curs escolar 2009-10, d’un total de 475 alumnes, aproximadament el 90% procedeixen del districte Sarrià – Sant Gervasi i el 10% restant d’altres districtes de Barcelona o de l’àrea metropolitana. El percentatge d’alumnes nouvinguts a l’escola és d’1,7%. En relació amb el nivell sociocultural i econòmic de les famílies de l’escola, les dades administratives indiquen que les famílies presenten, majoritàriament, un nivell socioeconòmic i cultural mitjà – alt (PEC, 2016).

Quant a la situació sociolingüística, aquesta està predominantment influenciada pel català. Pel que fa a les experiències personals i l’observació directa, els infants es comuniquen, majoritàriament, en català. Quant a les docents de l’escola, totes empren la llengua catalana per a comunicar-se. 

Com s’exposa al PEC (2016), quant als serveis associats al centre, destaquen el servei de menjador, el d’activitats extraescolars, el d’acollida i el transport escolar. L’escola considera el menjador escolar i l’organització de l’horari de migdia com horari educatiu, tant en l’aspecte d’esbarjo com en l’adquisició d’hàbits de comportament, alimentaris i d’higiene. La gestió i organització d’aquest servei depèn del consell escolar i de l’equip directiu del centre. Cada grup classe té un/a monitor/a responsable, tant en el menjador com en el pati. Els monitors es reuneixen un cop al mes amb el seu coordinador i un membre de l’equip directiu per tal de posar en comú els aspectes relacionats amb aquest espai. Aquesta manera de treballar permet una veritable acció conjunta entre els diferents agents de l’escola i, per tant, un benefici en l’atenció als infants i les seves necessitats. Durant les hores del migdia la biblioteca, l’aula d’estudi i l’aula d’informàtica estan obertes als infants. Altrament, tant a educació infantil com a educació primària, en l’espai migdia s’organitzen diferents tallers que complementen aspectes del currículum.

Quant al transport escolar, per tal de facilitar el transport dels alumnes de casa a l’escola i viceversa, hi ha un servei d’autocars, organitzat per l’AFA, amb rutes diferents, que cobreixen les necessitats de les famílies que el sol·liciten. En relació amb les activitats extraescolars, l’AFA n’ofereix diverses de caràcter esportiu i artístic quan acaba l’horari lectiu.

Pel que fa al servei d’acollida, l’AFA organitza un servei matinal i una ludoteca i biblioteca a la tarda per tal de donar resposta a les necessitats organitzatives de les famílies i de facilitar-los-hi el fet de compaginar les obligacions laborals amb l’horari escolar. 

De tot l’exposat, doncs, es pot inferir la mirada col·laborativa que presenta l’escola, atès que defensa que per conduir el centre cap a un model de consonància amb la societat canviant on es vivim, cal una implicació i col·laboració de tota la comunitat educativa (PEC, 2016). Per aquesta raó, el centre posa els seus esforços en oferir a tots els agents un espai on compartir opinions, necessitats i propostes, amb l’objectiu que tothom sigui partícip del projecte comú d’escola.

Organització de l’escola, trets d’identitat, metodologia, enfocament educatiu, aspectes rellevants dels documents consultats

En el següent apartat s’ha dut a terme una descripció general dels trets identitaris, de l’organització, la metodologia i el funcionament de l’escola, on s’utilitza de nou el Projecte Educatiu de l’escola Dolors Monserdà-Santapau (PEC) com a recurs i font principal d’informació. En següents publicacions (17 d’octubre i 26 d’octubre del 2023) s’hi farà una referència als diversos documents que desenvolupen el PEC, concretament, el Projecte lingüístic, el Projecte de convivència i les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC), documents també necessaris per entendre de manera global el funcionament de l’escola.

L’escola Dolors Monserdà-Santapau, com exposa el PEC (2016), és un centre públic que es defineix com una institució catalana, acollidora, oberta al món, conscienciada en l’educació mediambiental i col·laboradora amb la comunitat educativa i l’entorn. Els òrgans de gestió del centre, principalment, són: el consell escolar, l’equip directiu i el consell de direcció, constituït per l’equip de coordinació més la secretaria. Com a més òrgans de gestió es troba el claustre, l’AFA i els òrgans de coordinació, que són els cicles, els paral·lels i els grups de treball i comissions.  

Personalment, considero que la col·laboració entre la comunitat educativa, la participació responsable dels diferents agents i el fet d’establir una coherència entre tots els òrgans que hi intervenen és imprescindible per a garantir una resposta conjunta positiva per als processos de construcció de l’experiència i del coneixement dels infants. Com exposa el PEC (2016), a l’Escola Dolors Monserdà-Santapau, la col·laboració família-escola s’afavoreix mitjançant canals comunicació com les entrevistes, les reunions i la celebració de festivitats (festa major, festa d’hivern, DNIP, etc.), on les famílies sempre són convidades a participar. 

Quant a la formació, convé destacar que l’escola considera la formació permanent com un recurs imprescindible per a la millora del professorat i del centre en conjunt. Per aquest motiu, el centre, com a organització que aprèn, ofereix dues formacions semestrals que pretenen donar resposta a les necessitats exposades pel claustre en finalitzar el curs escolar anterior. Una altra manera d’exemplificar la implicació de l’escola en relació amb la formació docent és el fet que participa del Programa Sensei, donant-nos a tres docents novells l’oportunitat de transitar aquesta experiència a la seva escola.

Personalment, trobo que l’objectiu principal d’aquestes formacions és millorar la qualitat educativa del seu centre i oferir al claustre, a través de l’ampliació, l’aplicació i la integració de recursos didàctics, noves eines per fer front a la realitat de la societat canviant on vivim i repensar la pràctica docent.

Quant a les reunions, durant la setmana hi ha diverses estipulades. El dilluns es dedica a les reunions amb famílies, el dimarts a reunió de nivell i, quinzenalment, a grups de treball. El dimecres es duu a terme la trobada de cicle i el dijous la reunió de paral·leles, de nivell. Els grups de treball consisteixen a, un cop a la setmana de manera quinzenal, reunir diferents docents de l’etapa de primària i d’infantil per  solucionar aspectes que, en el dia a dia, es van deixant de banda per manca de temps, però, alhora, han de ser abordats per a un bon funcionament de l’escola (TAC, biblioteques, espai exterior, coeducació, etc.). 

Quant a la línia metodològica, el PEC (2016) exposa la voluntat de l’escola per garantir una coherència metodològica i una actuació homogènia en totes les àrees de coneixement que integren els currículums d’educació infantil i d’educació primària. Per aquest motiu, es realitzen de manera periòdica claustres on, docents tant d’infantil com de primària, comparteixen mirades, opinions i neguits. 

Respecte a l’equip docent i altres professionals implicats al centre, a l’etapa d’infantil hi ha sis tutores, dos per curs, i sis mestres amb especialitats de música, TEI, atenció a la diversitat i suport. L’equip de primària també compta amb dues tutores per curs, dotze en total, i deu mestres d’especialitats, concretament, d’anglès, d’educació física, de música, d’atenció a la diversitat i suport. 

Segons el PEC (2016), un dels objectius globals del centre és proporcionar les eines i els ambients necessaris perquè els infants avancin en la construcció dels coneixements i l’adquisició de maduresa personal. Per assolir aquest propòsit, consideren, de nou, que és del tot necessari que existeixi una comunicació fluida entre els diversos agents. Consegüentment, organitzen, a través del Doodle, entrevistes amb famílies per donar resposta a les seves demandes particulars, jornades de portes obertes i reunions pedagògiques (com es presenta a la publicació del 26 de setembre de 2023). A més a més, es proporcionen, en diferent format segons el trimestre, informes trimestrals a les famílies sobre el moment del procés d’aprenentatge en què es troben els infants. 

Pel que fa als projectes i el treball col·laboratiu, com s’exposa al PEC (2016), el centre aposta per aquesta forma de treballar de manera que formen part de les activitats habituals al centre. Hi destaca l’apadrinament lector, el programa Sons del cel i l’Espai C, entre d’altres. En la mateixa línia, l’escola aposta per dur a terme activitats intercicle de manera recurrent i per la Filosofia 3/18. Concretament, aquest projecte, que s’inicia a educació infantil i es continua a primària, té com a objectiu principal desenvolupar la capacitat de raonament dels infants i ampliar el seu esperit crític (PEC, 2016).

Quant a l’acció tutorial, i en consonància amb el projecte de filosofia, per tal de posar a l’abast dels infants tot un seguit d’eines i estratègies competencials que els ajudin a desenvolupar la seva formació integral i el fet de créixer en un espai democràtic, l’escola planteja una acció tutorial a través de consells de classe, que es fan amb els tutors/es, i una assemblea de delegats de curs a primària amb dues mestres del centre. Personalment, considero que oferir als infants un paper actiu i protagonista en el funcionament de l’escola, proposant i realitzant activitats de millora, fomenta en ells i elles un sentiment de pertinença a l’escola. 

Atenció a la diversitat

Quant a l’atenció a la diversitat, l’escola compta des del 2007-2008 amb un Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI), definit per l’XTEC com una dotació extraordinària de professionals per atendre els infants amb necessitats educatives especials que ho necessiten.

L’escola contempla aquesta atenció a la diversitat de tot l’alumnat com un dels objectius fonamentals. Per aquest motiu, els docents posen tots els seus esforços a dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge obertes i fomentar les activitats, com ja s’ha exposat, de treball col·laboratiu. Altrament, l’escola participa en un projecte d’escolaritat compartida amb escoles d’educació especial de la zona per afavorir relacions que enriqueixin tots els infants. Aquest any, a més, gràcies a la seva participació en el programa Sensei, l’escola disposa de més mans per atendre la diversitat a les aules.

Així doncs, en el marc d’una escola inclusiva com és l’Escola Dolors Monserdà-Santapau, té un paper decisiu l’actitud i la voluntat dels docents per fer front a la diversitat que hi ha a les aules. Més enllà dels recursos i de les dificultats, tot depèn de com t’hi enfrontes i no es tracta del que es farà, sinó del que s’està fent.

Conclusió

A través d’aquesta anàlisi soc encara més conscient de fet que, ara més que mai, amb els nous moviments pedagògics i el canvi de Currículum, es persegueix que el procés d’ensenyament-aprenentatge parteixi de la realitat dels infants, dels seus interessos i motivacions, per aquest motiu, resulta evident i es troba pena justificació en el fet que l’entorn escolar hagi de ser tingut en compte. Però, què comporten les dades exposades en el centre educatiu? Com el context i l’organització afecten l’escola?

Segons exposa Álvaro Buj (1992), quan es parla del context com un tot de les condicions externes que envolten els individus, no només es tenen en compte els factors socials, sinó també els físics. Amb un bosc al seu pati, la potencialitat de l’escola, quant a ubicació, és molta. La seva localització dona peu a què es pugui produir un aprenentatge lligat al seu entorn. D’altra banda, com s’ha exposat, les famílies del centre són d’un nivell socioeconòmic mitjà-alt i, malgrat que es pugui pensar que els infants a través de l’àmbit familiar poden accedir al seu entorn fàcilment, l’escola també s’hi troba molt arrelada. Altrament, el fet  de no emprar llibres de text, els quals no estarien contextualitzats, dona peu a l’escola a vincular amb més facilitat el procés d’ensenyament-aprenentatge amb l’entorn més proper.

D’altra banda, a partir de converses amb els infants he descobert que la majoria d’ells i elles viuen al mateix barri de l’escola. Així doncs, gran part dels infants arriben i marxen a peu. Aquest considero que és un aspecte molt positiu, atès que es poden crear vincles més enllà de les parets de l’escola.

Quant a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola, convé destacar que tenen un paper molt actiu en el dia a dia al centre. Amb l’exposat anteriorment es desprèn que l’escola compta amb una estreta col·laboració i implicació de les famílies que, segons mostren evidències científiques, són aspectes que beneficien tota la comunitat (Blanch, 2017).

En relació amb l’organització de l’escola, considero rellevant destacar de nou la proactivitat en l’oferta de formacions dirigides al claustre. A través de converses amb docents i gràcies a assistir a diverses formacions d’Innovamat, de teatre, etc., he sigut encara més conscient de la importància de continuar formant-te després del grau universitari, atès que ens correspon la important tasca de donar respostes ajustades a una realitat cada cop més complexa i canviant. Com exposa l’article Inclou la convivència (2021), l’èxit en la tasca educativa passa per la formació permanent, la motivació i l’actitud enfront de la realitat social. 

Així doncs, penso que l’escola Dolors Monserdà-Santapau és un centre que defensa el treball en xarxa i que es troba arrelat a l’entorn, atès que el considera i l’empra com un espai generador d’aprenentatge i benestar. 

En definitiva, aquesta anàlisi del Projecte Educatiu de Centre (PEC) m’ha permès investigar una de les quatre fonts d’evidències clau, les dades del centre, per prendre decisions informades, donar coherència a les meves actuacions i basar la programació i disseny de propostes en dades objectives, els documents del centre (Eix A. Context educatiu. Indicadors 1.1 i Eix B. Pràctiques d’aprenentatge actualitzades. Indicador 2.1). Altrament, aquest procés m’ha ajudat a mostrar un clar compromís cap a l’escola, la seva filosofia i el fet de continuar amb el procés de reflexió sobre la meva pròpia activitat professional (EIX E. Desenvolupament professional docent. Indicador  5.2). 

Blanch, S. (2021). Famílies i escola: creant complicitats. El Diari de l’Educació. https://diarieducacio.cat/creant-complicitats-families-lescola/ 

Buj, A. (1992). El entorno escolar como factor determinante en la educación del niño. Universidad Complutense de Madrid. Revista Española de Pedagogía nº 191. Disponible a: https://revistadepedagogia.org/wp-content/uploads/2018/03/4-El-Entorno-Escolar-como-Factor-Determinante-en-la-Educación-del-Niño.pdf

Documents d’escola. (s. d.). ESC Dolors Monserdà-Santapau. Disponible a: https://agora.xtec.cat/esc-dms/lescola/aspectes-importants/#:~:text=PROJECTE%20DE%20CONVIV%C3%88NCIA 

Escola Dolors Monserdà-Santapau (s.d.). Disponible a:  https://agora.xtec.cat/esc-dms/

Llorca Valmaña, E. (2021). Inclou la convivència. Aula de Secundària.

Marc de les competències professionals docents (2023). Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.

Suport Intensiu Escolarització Inclusiva (SIEI). (s. d.). XTEC – Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Disponible a:  https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/mesures-i-suports/intensius/siei/

Setmana del 9 al 15 d'octubre

9 d’octubre del 2023
LA FESTA MAJOR A L’ESCOLA

Després d’unes setmanes d’adaptació, de donar la benvinguda al nou curs, s’inicien diverses propostes. A cicle inicial, concretament, s’aposta pels projectes, pels espais d’aprenentatge, pel moment matemàtic a través d’Innovamat, per la Filosofia i pels microespais. L’horari flexible que promou l’escola posibilita que cada grup organitzi aquests moments d’aprenentatge segons les necessitats específiques de la setmana, del dia i/o dels alumnes. Els únics moments inamovibles, per raons d’organització i gestió escolar, són les especialitats: música, educació física i anglès. 

En primer lloc, voldria subratllar, de nou, la importància de consultar el PEC en arribar a una escola nova. Aquest document, accessible al web de cada centre educatiu, segons indica el Departament d’Educació (2014), engloba els trets d’identitat del centre, els principis pedagògics, l’organització i el projecte lingüístic. Com a docent novella a l’escola, considero fonamental llegir i emprar aquest instrument de referència del centre com a recurs essencial per apropar-me a la realitat i al funcionament de l’escola que, en un principi, és desconeguda. 

Gràcies a aquest document i a les trobades amb diferents mestres de l’escola, he tingut l’oportunitat apropar-me a les diverses metodologies d’ensenyament i aprenentatge que donen vida a l’escola DMS. En aquest apartat, concretament, presentaré els microespais i la festa major, festivitat de gran rellevància per les escoles públiques de Sarrià que es treballa a través d’aquest enfocament metodològic. 

En primer lloc, voldria ressaltar que al llarg de l’etapa d’Educació Infantil i el Cicle Inicial d’Educació Primària l’escola treballa amb microespais. A partir de Cicle Mitjà, aquest concepte evoluciona a Pla de treball, on els infants disposen de propostes transversals i multinivell que recullen tant tasques individuals com en petit o gran grup. Personalment, em sembla una molt bona manera de facilitar als infants d’infantil la transició a Cicle Inicial, atès que aquesta forma de treballar ja els hi és familiar i no han de fer front a tants canvis de cop. 

Segons David Castillo (2020), els microespais fomenten la manipulació de materials i l’adquisició d’aprenentatges significatius i funcionals de manera autònoma i mitjançant la participació activa dels infants. L’accés a cada un d’aquests microespais és lliure, cada infant decideix a quin espai vol estar i per quant de temps. Aquesta elecció pot ser presa de manera autònoma o ser plantejada com un repte per part de l’adult que els acompanya, tal com assenyala Castillo (2020). 

Quant a l’escola Dolors Monserdà-Santapau, la seva filosofia parteix de la base que la manera d’organitzar els espais escolars condiciona directament la intervenció educativa, constituint una estructura d’oportunitats o de límits per als  infants. Així doncs, l’escola  aposta firmament pels microespais, metodologia que permet als infants explorar i participar de manera autònoma, desenvolupant una consciència activa del procés d’aprenentatge.

Els microespais presenten activitats diverses que apel·len diferents tipus de llenguatges, com el lingüístic, el matemàtic i el plàstic. A més, proposen activitats relacionades amb biblioteca, la construcció, l’observació, la manipulació, l’experimentació i el joc simbòlic, entre d’altres. 

Sota el meu parer, aquest enfocament facilita situacions d’aprenentatge estimulants i significatives, atès que reconeix la importància de connectar amb la realitat dels infants. S’allunya de la pràctica tradicional de fragmentar el coneixement en assignatures i, en canvi, ofereix propostes flexibles i ajustables a diversos nivells i ritmes de desenvolupament.

Pel que fa a l’avaluació, l’escola DMS entén aquest procés com una part integral de les activitats educatives. En aquesta línia, l’avaluació no se centra en els resultats, sinó en els processos de desenvolupament i d’aprenentatge, i són els mateixos infants els que s’autoregulen. Aquest enfocament impulsa una avaluació positiva, atès que involucra activament els protagonistes en un procés reflexiu i de millora continua.

En relació amb la Festa Major de Sarrià, per a l’escola, aquesta no només és una celebració del barri a on pertany, sinó una oportunitat per integrar diverses àrees d’aprenentatge de manera contextualitzada. Amb l’arribada d’aquest esdeveniment, la música i els balls tradicionals omplen de vida l’escola. Poder veure nens i nenes, mestres i famílies, preparar-se per donar la benvinguda a uns dies tan especials, ha sigut una experiència molt emocionant. 

Un aspecte que ha cridat la meva atenció positivament és com esdeveniments de la vida quotidiana, com és la festa major, es converteixen en recursos pedagògics tan enriquidors. Cada curs, els microespais  s’inicien amb el treball d’aquesta festivitat. Fulletons de la festa major s’empren per treballar la comprensió lectora, els falcons i la seva estructura faciliten activitats matemàtiques, el cartell obre possibilitats a parlar de la diversitat i de la nostra ciutat, entre d’altres. 

En definitiva, m’he adonat que emprar la Festa Major de Sarrià com a proposta a l’aula, no només enriqueix el contingut acadèmic, sinó que també fomenta el sentiment d’identitat i pertinença al barri. L’escola Dolors Monserdà-Santapau, sense dubte, és un espai d’aprenentatge viu i connectat amb l’entorn que envolta les criatures.

Castillo, D. (2020). Una història de transformació educativa. Rosa Sensat. Disponible a: https://www.rosasensat.org/una-historia-de-transformacio-educativa/ 

GENCAT. (2014). Projecte educatiu de centre. Departament d’Educació. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/projectes-centre/projecte-educatiu-centre/ 

Setmana del 16 al 22 d'octubre

17 d’octubre del 2023
GESTIÓ D’AULA, CONFLICTES I CONVIVÈNCIA

El programa Sensei, entre moltes altres coses, ens ofereix l’oportunitat d’experimentar la tasca docent des de diferents perspectives i funcions. Després d’unes setmanes d’aclimatació, m’he reunit amb la mestra mentora, l’Anna, amb l’objectiu de parlar i compartir tot el que he experimentat, tant professionalment com personalment, durant els primers dies de curs. Aquesta tutoria individualitzada m’ofereix un espai segur i de confiança on poder compartir les meves sensacions sense por de ser jutjada.

Abans, però, d’iniciar la reflexió, es destaquen les competències, segons el Marc de les competències professionals docents (2023), que es pretenen evidenciar. D’una banda, s’hi troba la competència de la pràctica educativa per a l’aprenentatge en entorns i contextos diversos (Marc de les competències professionals docents, 2023), concretament, la dimensió de gestió democràtica. D’aquesta, que s’inclou a l’eix C relacionat amb la generació d’un clima d’aula que faciliti la participació, l’aprenentatge i el desenvolupament personal de tot l’alumnat, s’evidenciarà el fet d’emprar recursos per generar un clima d’aula que afavoreix la convivència i l’aprenentatge.

En la mateixa línia, però aquest cop fent referència a l’eix F, de gestió socioemocional, vull argumentar perquè considero que estic desenvolupant la competència socioemocional per contribuir al benestar comú (Marc de les competències professionals docents, 2023). Concretament, em focalitzo en la dimensió de gestió del clima socioemocional, centrada a utilitzar estratègies facilitadores de vincle i relacions de confiança dels infants per propiciar climes positius, satisfactoris i resilients. 

Un dels meus grans neguits sempre ha estat no ser capaç de tenir el control de l’aula, especialment, en el moment de gestionar situacions de conflicte, de fer canvis de dinàmica i fer silenci. El meu contacte amb l’educació, com s’ha exposat a la presentació, sempre ha sigut com a estudiant en pràctiques, com a monitora de lleure a diferents casals d’estiu i menjadors i com a cangur, experiències que m’han ofert una visió més àmplia de la infantesa.

Malgrat disposar d’aquestes vivències, la tasca docent es desenvolupa, majoritàriament, amb la pròpia pràctica i observant a altres mestres. Aquest programa, per sort, m’ofereix les dues oportunitats. Així doncs, considerant que aquesta és una de les meves debilitats, vull aprofitar aquesta experiència per transitar-les i aprendre a gestionar-les.

A partir d’aquesta conversa, i amb l’ajuda de l’Anna, vam definir els següents objectius:

  • Objectiu general 3.1: Guanyar confiança davant situacions no programades a través de l’aplicació d’estratègies de comunicació i retroalimentació eficaces a l’aula.
    • Objectiu específic 3.1.1: Fer recerca a internet sobre diverses estratègies i recursos (dinàmiques) per gestionar situacions no programades.
    • Objectiu específic 3.2.2: Conversar amb les mestres novelles i mentores sobre possibles situacions no programades a l’aula i la seva possible gestió.
  • Objectiu general 3.2: Adquirir estratègies comunicatives per a la gestió del grup, la tornada a la calma i el silenci.
    • Objectiu específic 3.2.1: Fer recerca a internet sobre diferents estratègies de gestió de grup, tornada a la calma i silenci. Anotar-les al diari de bitàcola i posar-les en pràctica a l’aula.
    • Objectiu específic 3.2.2: Simular amb les docents novelles i mentores possibles situacions i la seva gestió.
  • Objectiu general 6.1: Desenvolupar estratègies per a la resolució de conflictes entre l’alumnat.
    • Objectiu específic 6.1.1: Documentar-me sobre la gestió de conflictes a través de llibres, vídeos, compartir experiències amb mestres, etc.

Com a més accions, vam decidir les següents:

  • Emprar l’espai dels cercles d’aprenentatge per a simular amb les mestres novelles i mentores situacions de conflicte entre infants i la seva possible gestió.
  • Llegir Projecte de convivència del centre (2020).

A la pràctica, i amb el temps disposat, he pogut dur a terme les següents accions:

A ABORDAR

ACCIONS

Gestió i resolució de conflictes: estratègies i recursos
  • Cercle d’aprenentatge: Hem fet un joc de rol per simular conflictes a l’aula i com ho resoldríem. Una docent novella explica una situació en què hi ha un conflicte i l’altra docent novella ha d’anar fent-li preguntes per tal que la protagonista expliqui com actuaria en cada cas.

Per fer aquesta dinàmica hem emprat les vivències personals que hem viscut a l’escola i un Powerpoint amb diferents situacions quotidianes de l’escola.

  • Lectura i anàlisi del punt 6. Resolució de conflictes, del Projecte de Convivència (2020) de l’escola.
  • Consells: 
    • Crear les condicions necessàries perquè siguin els mateixos infants qui resolguin els conflictes a la seva manera. Si els hi hem d’ajudar, donar recursos perquè el mateix infant pugui cercar una solució i aconseguir el que es proposa.
    • Respectar els moments en què ells i elles gestionen els conflictes.
    • No acceptar mai agressions verbals, físiques o emocionals que es considerin faltes de respecte.
    • Evitar emprar amenaces, càstig o premis, i les expressions que indirectament comporten aquestes condicions.
    • Cada acció porta implícita una conseqüència.
    • La millor ajuda que podem oferir-los és ser-hi.
    • Reforç positiu.

Gestió de grup, silenci a l’aula i tornada a la calma
  • Cercle d’aprenentatge: Hem dedicat diversos moments de les nostres trobades per parlar de diferents estratègies per fer silenci. Els infants no faran silenci perquè han de fer-ho, sinó perquè d’alguna manera captes la seva atenció.

o  Apagar els llums.

o  Fer palmes i que repeteixin el que he fet.

o  Qui m’escolti que es toqui…

o  Cantar una cançó.

  • Compartir entre docents mentores i novelles vídeos sobre estratègies per fer silenci a l’aula.

https://www.instagram.com/reel/CzEmN4ytJKY/?igshid=MTc4MmM1YmI2Ng==

  • A l’hora de dur a terme intervencions a l’aula, he anat aplicant algunes de les estratègies compartides als cercles per aconseguir l’atenció dels infants. L’Anna, a més, ha estat una de les coses que hem acordat que m’observi quan entra a l’aula.
  • Dinàmiques Sons del cel i Teatre Nacional de Catalunya, formació de centre (28 de novembre del 2023).

Prevenció del conflicte

i

Educació per la pau
  • Posada en pràctica de les dinàmiques realitzades a la formació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) (publicació del 28 de novembre del 2023).
  • Vaig llegir el conte BOOM! per parlar amb els infants sobre la situació de conflicte que s’està visquent al món. 

  • (Més endavant durem a terme una càpsula amb relació a les pràctiques restauratives i podré ampliar més aquest punt).

Situacions no programades
  • Cercle d’aprenentatge: Una de les trobades l’hem dedicat a parlar de la següent situació: Com gestionem quan uns infants acaben la tasca proposada i els altres encara no? Estratègies sense fi: llegir un conte o fer un dibuix lliure, encarregats del silenci, etc. Vigilar amb donar la consigna que acabin altres feines, atès que és de difícil gestió per a la mestra.

Projecte de convivència de l’escola
  • Per tal de familiaritzar-me amb l’enfocament de l’escola vers la convivència, a continuació, he dut a terme una lectura i extret els punts més importants del document: Projecte de convivència (2020). 

Projecte de convivència

L’Escola Dolors Monserdà-Santapau defensa la importància de garantir un clima d’escola que promogui la convivència positiva, l’aprenentatge integral i fomentar vincles i relacions de confiança entre tota la comunitat educativa, tal com es reflecteix en els objectius del Projecte de convivència (2020). Aquest projecte és un document d’escola que desenvolupa el PEC que, en termes generals, recull les accions, metodologies, estratègies i intervencions encaminades a capacitar tots els agents de la comunitat educativa en la convivència i la gestió positiva dels conflictes.

Com a primer objectiu, l’escola es planteja educar a l’alumnat per a la democràcia, la convivència i la responsabilitat. Segons el Projecte de convivència (2002), per assolir aquest propòsit, l’escola ha de promoure i desenvolupar la competència comunicativa. En un centre educatiu, la comunicació efectiva és un pilar fonamental, atès que a través d’ella i l’ús de diversos canals de comunicació, es pot assegurar l’entesa mútua, l’empatia, la resolució assertiva de conflictes i, per tant, una bona convivència entre els diferents membres de la comunitat.

Com a segona acció per assolir el primer objectiu, l’escola es planteja la mediació com a procés facilitador de la gestió positiva de conflictes. Així doncs, davant d’una situació de conflicte, es pretén arribar, sense jutjar, a acords consensuats i cooperatius entre les dues parts (Projecte de convivència, 2020).

A l’últim, també amb relació al primer objectiu, l’escola posa èmfasi en l’educació per la pau, integrant valors i pràctiques que promoguin la no-violència. Una de les claus per aquest enfocament és la implicació amb altres institucions del context més proper als infants, l’impuls de campanyes solidàries com la recollida d’aliments a 4t, l’ús de metodologies inclusives i respectuoses, que reconeguin i valorin la diversitat a les aules i que se sensibilitzin amb el medi ambient i la seva cura, a través de l’hort i el reciclatge, entre d’altres.

Per tal d’assolir el segon objectiu, centrat a millorar les relacions interpersonals, l’escola es proposa l’educació emocional, l’acollida, la inclusió i la coeducació com a valors i actituds imprescindibles. Respecte a la diversitat, per educar els infants en la tolerància i el respecte cal parlar amb un llenguatge no sexista de creences, prejudicis i realitats diferents. Això a l’escola es fomenta a través del Consell i de la conversa com a metodologia per a contrastar idees, opinions i sentiments. Quant a les emocions, l’escola aposta per educar els infants en l’autoconeixement i la gestió emocional, així com per ensenyar-los a validar les seves emocions i reconèixer-les. Tot l’exposat es treballa amb projectes com el de Filosofia 3-18, el Projecte Escolta’m i amb el treball del dia escolar de la no-violència i la pau (DNIP), entre d’altres. En relació amb la inclusió, com ja s’ha exposat prèviament, l’escola atén la diversitat a les aules dissenyant activitats d’ensenyament-aprenentatge obertes i apostant per models de treball cooperatiu. A més a més, per personalitzar l’aprenentatge dels infants, s’aposta per fer desdoblament de mestres sempre que sigui possible.

D’altra banda, per tal de generar un clima d’escola que afavoreixi la convivència i l’aprenentatge, l’escola disposa d’un protocol d’actuació davant dels conflictes. El Projecte de convivència (2020) defineix els conflictes com el conjunt de conductes contràries als compromisos de convivència del centre. L’escola prioritza la resolució de qualsevol conflicte a través de les converses en petit o gran grup.

Quant a la prevenció, l’escola aposta per oferir als infants espais per a parlar (assemblea, tutoria, consell de classe, filosofia), fonamentalment amb la tutora o tutor, o amb qui l’infant se senti més a gust. D’altra banda, presenta un protocol d’actuació, que és important conèixer abans d’entrar a les aules per tal d’actuar en consonància amb la resta de docents a l’escola.

Així doncs, davant d’un conflicte lleu, segons el Projecte de convivència (2020), cal actuar seguint aquests passos:

  1. Amonestació oral.
  2. Es separa l’infant del grup (es porta a una altra classe o a secretaria, mai al passadís), es fa una mesura correctora, amb relació a la falta comesa i es fa un avís a la família si es creu necessari.
  3. L’infant fa una reflexió per escrit del que ha passat.
  4. Es duu a terme un registre dels incidents que es produeixen amb un infant reincident.

Davant d’un conflicte greu:

  1. Separació del grup (tal com es descriu en l’apartat de conflictes lleus).
  2. Comunicat als pares o tutors/es que hauran de tornar signat.
  3. Realització de pràctiques restauratives a l’escola.
  4. Canvi temporal d’aula.
  5. Reparació econòmica dels danys causats al material del centre.
  6. Suspensió de les sortides i colònies.

(Compromisos de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau)

Documents d’escola. (s. d.). ESC Dolors Monserdà-Santapau. Disponible a: https://agora.xtec.cat/esc-dms/lescola/aspectes-importants/#:~:text=PROJECTE%20DE%20CONVIV%C3%88NCIA 

Projecte de convivència. (2020). ESC Dolors Monserdà-Santapau. Dispobile a: https://drive.google.com/file/d/1X-_K_qiprGAY5BUAj1ESfBJCQHhXQMTC/view 

Ramentol, I. (2022). Com educar en la cultura de la pau. Criar.cat. Disponible a: https://www.criar.cat/noticia/1099/com-educar-en-la-cultura-de-la-pau-pendent

Setmana del 23 al 29 d'octubre

25 d'octubre del 2023
DISSENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE

Ahir vam dur a terme la formació referent al Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA). Arran d’aquesta, penso que pot ser enriquidor pel meu procés d’ensenyament-aprenentatge dur a terme una reflexió del valor que aporta el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, en l’educació a l’escola Dolors Monserdà-Santapau. Aquesta reflexió anirà acompanyada d’una anàlisi de dues de les metodologies més importants, ja presentades a la publicació del 9 d’octubre del 2023, a l’escola. Aquestes són els microespais, aplicats d’infantil fins a 2n de primària, i el pla de treball, fins a 6è de primària. L’objectiu d’aquesta reflexió, doncs, és aturar-me a reflexionar sobre l’enfocament inclusiu d’aquestes pràctiques a l’escola. 

Per què penso que l’escola Dolors Monserdà-Santapau aplica el DUA? 

Els microespais i el pla de treball impliquen la creació d’un context d’aprenentatge en què es proporcionen múltiples maneres de presentar la informació, d’acció i representació, i de comprometre’s. Així doncs, he emprat els tres principis fonamentals del model DUA per a classificar les estratègies aplicades tant en els microespais com en el pla de treball, segons si fan referència a les xarxes afectives, a les de reconeixement o a les estratègiques:

Múltiples maneres de representació: infants informats i amb recursos.

En els microespais i el pla de treball s’utilitzen diferents formes per personalitzar la visualització de la informació: dibuixos, lletres… per tal que tots i totes puguin accedir a la informació de la millor manera que sàpiguen/puguin.

  • Docència compartida: l’equip directiu prioritza que en els moments de microespais i pla de treball s’hi trobin dues docents a l’aula fent codocència. Així doncs, l’organització dels microespais i el pla de treball, segons exposa el PEC (2016), estan al servei de millorar l’atenció a cada un dels infants amb la presència de més d’una mestra a l’aula el màxim de temps possible. D’aquesta manera, tots els nens i nenes reben una atenció més concreta i individualitzada en què es poden satisfer les seves necessitats més acuradament que en el treball amb tot el grup-classe. 
  • Inclusió digital: en cada microespai i pla de treball (els quals poden tenir una durada de mesos o setmanes, segons l’interès dels infants) una de les propostes inclou l’ús d’ordinador o de la tauleta (normalment és una activitat d’Innovamat).
  • Treball cooperatiu: s’utilitzen diferents tipus d’agrupament segons l’activitat. En moltes ocasions, atès que la tasca s’ha de resoldre en parelles o petits grups, la proposta crea situacions d’interacció entre els infants i els adults que els acompanyen.

  • Tasques que analitzen el procés d’aprenentatge: moltes sessions es dediquen a revisar l’objectiu i funcionament de cada proposta del microespai/pla de treball. Això ajuda els infants a situar-se en el seu procés i a revisar el que han fet fins al moment. Altrament, es comparteixen amb ells i elles els criteris d’èxit.

  • S’empren diferents suports per a la construcció del coneixement (vídeo, Word, Canva, etc.).

Múltiples maneres de comprometre’s: infants motivats i amb iniciativa.

  • Respecte per l’interès dels infants: la forma de treballar a l’escola fa que any rere any es conservin les propostes de cada microespai/pla de treball, a través del Drive. Això facilita la seva preparació, però no evita que cada any s’hagi de redissenyar alguna de les propostes per ajustar-les a la realitat del nou grup i de l’aula. El redisseny i la reconstrucció d’aquests són imprescindibles per tal de donar resposta a les necessitats i els interessos dels nous infants.
  • Responsabilitat: els infants són autònoms i els responsables de les seves tasques. Com exposa Castillo (2020), cada infant decideix a quin espai vol estar i durant quant de temps, una decisió que a vegades pren sol i d’altres a proposta de l’adult que l’acompanya. Sovint es parla d’aprenent expert, atès que és l’infant qui posa en marxa les seves habilitats per assolir els objectius, sent responsable del procés d’aprenentatge.
  • Autoregulació: les propostes, com les bases d’orientació, faciliten l’autoregulació dels infants amb l’objectiu que prenguin consciència dels propis processos d’aprenentatge. Els infants sempre tenen l’opció de refer una proposta.
  • Diversitat de materials i recursos: no tots els infants aprenen de la mateixa manera, per aquest motiu, s’ofereixen propostes on treballar el mateix concepte de maneres diferents.

Múltiples maneres d’expressió i acció: infants amb estratègies per assolir els objectius.

  • Avaluació: s’ofereixen diferents formes d’avaluació (les capsetes d’aprenentatge, rúbriques, l’observació directa, etc.). 

 

  • Múltiples formes de desenvolupament de les tasques: les propostes són multinivell per tal de tenir en compte els diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels infants. S’aborda la variabilitat de maneres d’aprendre. 

De tot l’exposat, i si entenem que el DUA és el marc que assegura que els infants assoleixin altes expectatives d’aprenentatge, he inferit que els microespais i el pla de treball es basen en propostes i entorns d’aprenentatge flexibles i equitatius, que aborden la variabilitat de les maneres d’aprendre i identifiquen i redueixen les barreres que limiten l’aprenentatge, de manera que afavoreixen l’èxit educatiu de tots els infants.

A l’últim, convé destacar que el DUA es troba inclòs en el tercer vector del currículum, corresponent a la Universalitat del currículum. Aquests vectors, com es presentarà a la publicació del 30 d’octubre del 2023, dissenyen o delimiten les grans línies que cal tenir en compte i integrar en totes les situacions d’aprenentatge. 

Castillo, D. (2020). Una història de transformació educativa. Rosa Sensat. Disponible a: https://www.rosasensat.org/una-historia-de-transformacio-educativa/ 

Documents d’escola. (s. d.). ESC Dolors Monserdà-Santapau. Disponible a: https://agora.xtec.cat/esc-dms/lescola/aspectes-importants/#:~:text=PROJECTE%20DE%20CONVIV%C3%88NCIA 

26 d’octubre del 2023
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Gràcies a l’oportunitat que el Programa Sensei ens ofereix d’entrar a les aules i entomar la docència, estic duent a terme les sessions de la Hora del cuento a 1r de primària. Des del principi m’he sentit molt engrescada de dur a terme aquesta proposta, atès que, seguint el procés iniciat a educació infantil, les habilitats de lectura i expressió oral ocupen un lloc molt important al llarg del primer cicle de primària.

A 1r i 2n de l’escola Dolors Monserdà-Santapau, la jornada escolar es posa en marxa amb una estona de lectura individual per fomentar l’hàbit lector. A 1r, concretament, on jo realitzo la Hora del cuento, es treballa la lectura de manera sistemàtica mitjançant el programa Ubinding. Altrament, per tal de fomentar la comprensió lectora i el gaudi de la lectura, els infants s’emporten setmanalment un llibre a casa i en fan un registre amb el carnet lector. A l’escola, també s’incorporen altres tipus de lectures, com la lectura compartida i la lectura per part del docent, modelatge, a la Hora del cuento i sovint per començar i/o acabar la jornada. La utilitat de la literatura és molt extensa, especialment en aquestes edats, atès que va des de desenvolupar el domini de llenguatge, fins a obrir als infants l’accés a l’imaginari compartit per la societat i ser una eina per adquirir models de socialització. D’aquí, doncs, s’infereix la importància de fomentar la lectura i, sobretot, no imposar-la. 

Davant d’aquesta oportunitat, a partir de la qual estic creant propostes transversals entre la llengua castellana i l’educació artística a través de la lectura i el treball de contes, ha estat necessari analitzar el projecte lingüístic del centre (2018), document que desenvolupa el PEC, i informar-me d’estratègies comunicatives basades en la comunicació inclusiva, no sexista. Així doncs, atès que un dels objectius d’aquesta anàlisi és ser capaç d’emprar contextualitzadament la llengua com a estratègia d’aprenentatge i comunicació, tenint present la perspectiva de gènere, la comunicació no-violenta i la inclusió, d’acord amb el Marc de les competències professionals docents (2023), s’està desenvolupant la competència comunicativa docent. 

Com exposa Bueno (2017), l’objectiu principal de l’educació és ajudar les persones a créixer en dignitat, i sense igualtat no hi ha dignitat, o aquesta es veu reduïda. Així doncs, per tal d’adquirir i aplicar en la meva pràctica educativa estratègies basades en la comunicació inclusiva, la igualtat de gènere i la diversitat cultural, he dut a terme una lectura i anàlisi del document Orientacions sobre el tractament de la igualtat de gènere i la diversitat cultural en el material didàctic (2018).

Gràcies al decàleg he disposat d’una orientació, basada en documents oficials, per a la selecció de contes i la creació de propostes inclusives i no sexistes. Així doncs, he emprat fonts rigoroses informades en l’evidència en la presa de decisions educatives (Indicador 2.1 de l’eix B. Pràctiques d’aprenentatge actualitzades).

 

Orejas de mariposa

El pez Arcoíris

La niña de los ojos ocupados

Aporta una visió global lliure de prejudicis i estereotips.

XX 

Incorpora la perspectiva de gènere i la visualització de les dones en els diferents àmbits de coneixement i de desenvolupament dels oficis i professions.

X X

Incorpora la perspectiva intercultural i el reconeixement de les aportacions de totes les cultures.

   

Fa un ús del llenguatge oral, escrit i visual inclusiu i no sexista.

XXX

Potenciar el reconeixement de la diferència.

XX 

Potenciar els valors, drets i deures d’una societat democràtica.

XXX

Referencia models identitaris de feminitat i masculinitat que possibilitin establir formes òptimes de relacions afectives.

X X

Garanteix que tant a nivell d’imatge com de text, hi hagi la diversitat d’alumnat

representada.

X  

Positivitza l’alumnat de cultures minoritàries.

X  

Potencia l’ús de metodologies inclusives.

XXX

 

En segon terme, s’ha realitzat una lectura i anàlisi del document: El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural, per tal d’ajustar la meva pràctica i integrar els drets identitaris del sistema educatiu català en el disseny i l’avaluació de la pràctica docent.

D’acord amb el marc normatiu vigent, el model català d’educació lingüística considera que les llengües curriculars (català, castellà i estrangeres) es tracten com a llengües d’aprenentatge i com a vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar d’acord amb els projectes lingüístics de cada centre. Amb això en consideració, a l’hora de programar La hora del cuento he tingut en compte alguns dels objectius que es concreten en el model:

  • Proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe i intercultural que garanteixi, en acabar l’educació obligatòria, un bon domini de les llengües oficials, català i castellà.
  • Capacitar els alumnes per utilitzar totes les llengües del seu repertori individual per al gaudi i la creació estètica, per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge, i per actuar de manera ètica i responsable en qüestions d’importància local o global.

Quant a l’aprenentatge competencial de les llengües, El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (2018) exposa que l’objectiu no és acumular coneixement lingüístic, sinó aprendre a fer ús de la llengua per a comunicar-se, aprendre, crear i reflexionar sobre els problemes que es presenten i els recursos necessaris per a resoldre’ls. Per aquest motiu, a l’hora de programar, s’ha tingut en compte l’enfocament comunicatiu i textual presentat en el model: 

  • Tasques d’aprenentatge autèntiques i contextualitzades.

S’han emprat contes que plantegen situacions i problemàtiques reals, de la vida quotidiana. En tot moment s’ha fet servir la conversa com a metodologia per a contrastar idees, opinions i sentiments dels infants, adoptant sempre una mirada respectuosa cap a la diversitat.

  • Participació activa dels infants, el treball cooperatiu i l’autoavaluació.

Els infants tenen la veu la major part de la sessió. L’objectiu de llegir els contes és fer aflorar les seves opinions, reflexions i mirades vers la temàtica que s’està plantejant. És a partir d’aquesta lectura que es proposa una activitat plàstica. Els infants són coneixedors dels objectius i han dut a terme una autoavaluació. 

En diferents ocasions els infants han hagut de treballar en equip per superar el repte que se’ls hi planteja. 

  • Facilitació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua a través de diferents formes de representació de la informació.

Malgrat que considero que és un punt que encara he de millorar, les lectures sovint han presentat l’oportunitat de treballar els mateixos conceptes a través de diferents propostes: jocs de paraules, endevinalles, dibuixos, etc. 

Altrament, he considerat necessari dur a terme una anàlisi de l’ús de la llengua castellana a l’escola, segons el Projecte lingüístic (2018), perquè és la llengua amb la qual es duen a terme les sessions de la Hora del cuento. 

Segons el Projecte lingüístic (2018), els infants de l’escola Dolors Monserdà-Santapau completen la seva educació obligatòria amb un nivell competencial semblant en llengua castellana i catalana. La introducció de la llengua castellana es realitza de manera sistemàtica a 1r de primària, tot i que durant l’Educació Infantil ja es duen a terme activitats amb aquesta llengua. Quant a la llengua oral, la seva pràctica és una activitat freqüent en tots els cicles, abordant diverses modalitats de textos orals com ara entrevistes, converses o dramatitzacions. En relació amb la llengua escrita, l’objectiu és formar lectors i escriptors competents, per aquesta raó, a partir del segon curs de primària, s’organitza una sessió setmanal de biblioteca.

En definitiva, i com exposa la dimensió d’interculturalitat i plurilingüisme de la competència comunicativa, en el Marc de les competències professionals docents (2023), com a mestra s’ha d’aprofitar el bagatge lingüístic del centre i la seva realitat sociocultural i familiar per a crear situacions comunicatives en què els infants apliquin el seu coneixement lingüístic i les seves habilitats interculturals per a aprendre, interactuar i a conviure en un context multilingüe i multicultural global. Altrament, però aquest cop en relació amb la dimensió de la llengua com a base de l’aprenentatge, dins de la mateixa competència, gràcies a la anàlisi d’aquests documents resulta més fàcil dissenyar activitats d’aprenentatge coherents tenint en compte la perspectiva de gènere, la comunicació no-violenta i la inclusió (Eix A. Context educatiu. Indicadors 1.1). A l’últim, convé destacar que el fet d’utilitzar fonts rigoroses informades en l’evidència (Eix B. Pràctiques d’aprenentatge actualitzades. Indicador 2.1) com els documents de centre, les orientacions i el Model lingüístic a Catalunya, és una de les quatre fonts d’evidències clau en el procés de presa de decisions i desenvolupament de la pràctica docent.

Tant de bo la lectura es converteixi en un hàbit en els infants i que la curiositat d’endinsar-se en el món dels llibres sigui un camí sense retorn per les criatures, fins al punt d’incorporar-se a la seva vida quotidiana com una rutina.

 

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Rosa Sensat. ISBN: 978-84-945290-1-6. 

Documents d’escola. (s. d.). ESC Dolors Monserdà-Santapau. Disponible a: https://agora.xtec.cat/esc-dms/lescola/aspectes-importants/#:~:text=PROJECTE%20DE%20CONVIV%C3%88NCIA 

Generalitat de Catalunya. (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Departament d’ensenyament. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/model-linguistic-Catalunya-CAT.pdf 

Generalitat de Catalunya. (2018). Orientacions sobre el tractament de la igualtat de gènere i la diversitat cultural en el material didàctic. Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa. Disponible a: https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/intercultural/documentacio/orientacions-050318-v2.pdf 

Marc de les competències professionals docents (2023). Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.

Projecte lingüístic (2018). Escola Dolors Monserdà-Santapau. Disponible a: https://agora.xtec.cat/esc-dms/wp-content/uploads/usu439/2019/10/projecte-ling%C3%BC%C3%ADstic-DMS-2014.pdf 

Setmana del 30 d'octubre al 5 de novembre

30 d'octubre del 2023
COM APRENEM?

Fins aquest punt, en altres publicacions, s’ha dut a terme una recerca d’informació dels documents del centre (PEC, Projecte lingüístic, etc.) i d’altres que han resultat d’interés per a la al disseny de la meva pràctica educativa. A continuació, es comparteix l’anàlisi del Currículum LOMLOE d’educació bàsica de primària (segons el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica). Concretament, aquesta s’ha centrat en els vectors, els principis pedagògics que cal tenir en compte a l’hora de prendre decisions en relació amb el procés educatiu. Altrament, s’ha dut a terme una lectura del llibre Neurociència per a educadors (2017), escrit per David Bueno i Torrens. Amb tot l’exposat i, juntament amb l’activitat duta a terme al Cercle d’aprenentatge, la qual ha consistit a treballar el document La naturalesa de l’aprenentatge: Els 7 principis de l’aprenentatge, s’ha realitzat una triangulació de les tres fonts d’informació, amb l’objectiu d’ampliar el coneixement, establir connexions i fer reflexions pedagògiques per a millorar el meu procés d’ensenyament-aprenentatge. 

Així doncs, gràcies a aquest camí recorregut, he desenvolupat habilitats referents a l’ús de fonts rigoroses informades en l’evidència sobre com les persones aprenem (Eix B. Pràctiques d’aprenentatge actualitzades. Indicador 2.1). Tot això forma part, segons el Marc de les competències professionals docents (2023), de la competència relacionada amb la docència informada en l’evidència i, concretament, amb la dimensió d’alfabetització en recerca. 

A continuació, doncs, es comparteix la triangulació realitzada entre les tres fonts d’informació presentades anteriorment i l’anàlisi dels documents de manera individual.

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Rosa Sensat. ISBN: 978-84-945290-1-6. 

Departament d’Educació. (2024). El nou currículum. Disponible a: https://projectes.xtec.cat/nou-curriculum/ 

Dumont, H., Istance, D. i Benavides, F. (s.d.). La naturalesa de l’aprenentatge. Centre for Educational Research and Innovation. Disponible a: https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/g/9/9/x/y/i/4/i/r/the_nature_of_learning-practitioner_guide-cat3-copy.pdf 

Marc de les competències professionals docents (2023). Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.

Som Docents. (2023). Resum del currículum LOMLOE d’educació bàsica (primària). Som Docents. Disponible a: https://somdocents.com/downloads/resum_curriculum_lomloe_primaria_202303230000.pdf