ABRIL

Una bona formació en gestió d’aula esdevé clau en la nostra professió, especialment en la formació inicial, atès que ens proporciona eines i estratègies per fer front als reptes de la realitat educativa com a docents novells. A continuació, doncs, es pretén dur a terme una petita reflexió al voltant d’alguns dels punts clau treballats a la formació de gestió d’aula, la qual ha estat també esmentada a la publicació del 27 de febrer del 2024.

És una realitat que, en finalitzar l’experiència Sensei, m’esperen reptes com les substitucions i la docència amb nous grups d’infants. Aquest primer moment de coneixença, que em genera una certa inseguretat com a mestra novella, és clau en el procés d’establiment de vincles significatius amb els infants, així com en la definició de límits i normes per a una bona entesa i convivència de grup.

Malgrat que el temps compartit pugui ser breu, per a mi és important promoure un clima de relacions positives que possibiliti un bon aprenentatge i que la petita empremta que deixi en el seu camí sigui significativament positiva. Com es va subratllar a la formació, l’entrada a l’aula és un moment que esdevé clau en el procés educatiu. Així doncs, se’m presenta com un punt clau mostrar, davant del nou grup d’infants i famílies, confiança i seguretat en el desenvolupament la meva tasca docent. D’altra banda, gràcies a la formació, però també a les experiències d’aula que estic vivint aquest any com a mestra novella, soc encara més conscient de la importància d’entrar a l’aula amb un to de veu ferm, acompanyat d’un somriure, contacte visual i confiança envers les criatures, ja que aquestes primeres accions s’establiran com a patrons i rutines per tot el curs o el període compartit.

De la mà de l’entrada a l’aula presentada, considero que ha d’haver-hi una estructura mental d’accions, que englobin la presentació i les primeres intervencions. Després de la formació, doncs, una de les idees que també estimo de gran importància en aquest procés de coneixença amb els infants és transmetre’ls des de l’inici valors com el respecte, la credibilitat, l’acceptació i l’autoritat.

Quant als límits i les normes, termes mencionats anteriorment, personalment considero que els límits són útils i necessaris, tant a la infància com a l’edat adulta, per un bon funcionament de totes les comunitats i sistemes, especialment, el de la família i l’escola. Tanmateix, cal tenir present que les normes són beneficioses pels infants, els protegeixen i els ajuden a créixer, encara que hi hagi moments en què siguin incapaços de comprendre-ho o sentin impotència per haver d’acceptar-les. Per tal de gestionar aquesta, de vegades, incompatibilitat, com a mestres considero que ens correspon la tasca d’aplicar límits respectuosos i consensuats, donar veu als infants i valorar les seves inquietuds i les seves necessitats.

Així, gràcies a aquest programa, a participar de cercles d’aprenentatge i de debats pedagògics, la reflexió docent i els debat ètics es converteixen per a mi en una oportunitat per a repensar, qüestionar i millorar la tasca docent. En definitiva, em guardo com un tresor d’aquesta formació la idea que, inherent a la nostra tasca docent, coexisteix una gran responsabilitat, i que cada acció que realitzem té un impacte significatiu en les nostres infàncies. Per tot això, i perquè cap detall és insignificant, és essencial un compromís ètic amb la professió docent.