CARPETA D'APRENENTATGE

Sempre he pensat que presentar-se a algú per primer cop és una tasca de tot menys senzilla. “Qui soc?” no es respon amb xifres i dades aleatòries com l’edat, el lloc de naixement o el nombre de germans o germanes. És per a mi una barreja més o menys proporcionada entre els factors fortuïts i les decisions que prenc des de dins cap a fora: aquells cops en què escullo com vull construir la meva vida.

Una de les decisions més importants, i també una de les precursores de la meva adultesa, va ser estudiar per a ser mestra d’Educació Infantil i Primària. Va ser arriscada, és clar, perquè et demanen amb disset anys i acabada de sortir de l’institut que escullis a què et voldràs dedicar la resta de la teva vida sense haver tingut cap experiència prèvia. Tot just els primers mesos del Grau vaig saber que havia encertat. Durant la meva trajectòria, he tingut la sort de treballar de monitora de lleure a diferents casals d’estiu i menjadors, experiències que m’han ofert una visió encara més amplia de la infantesa.

Les primeres pràctiques van ser a Barcelona, a l’escola l’Horitzó, però jo soc filla dels meus pares i de Castelldefels. La meva realitat és el Baix Llobregat, així que també vaig optar per escoles de vora casa meva, a Sant Boi, l’Antoni Tàpies i el CEE Balmes. Les últimes les vaig fer a l’Institut Escola Gavà Mar, una gran experiència. Durant aquests anys de formació i creixement, també vaig marxar quatre mesos a Dinamarca. Entre les classes a la universitat i la sort de poder xerrar i compartir visions amb gent d’arreu del món, se’m va despertar la curiositat de conèixer i l’ànsia de qüestionar-me com és o ha de ser l’educació que oferim a les nostres infàncies. Penso que el conjunt de tot l’exposat explica que avui estigui participant en el Programa Sensei.

El que espero d’aquesta experiència és, en termes generals, continuar aprenent a desenvolupar-me a l’aula, tant amb les nenes i els nens, com amb els sabers que es transmeten i, per descomptat, amb la resta de mestres de l’escola. Així és: guanyar seguretat en la tasca docent i continuar formant-me, procés que no ha d’acabar mai.

Abans de signar aquesta carta de presentació, com bé diu el mateix nom, m’agradaria presentar-me. Intentaré que no sigui de la manera superficial que he criticat al començament de l’escrit. Em dic Maria. Tinc vint-i-quatre anys i visc a Castelldefels amb la meva mare, el meu pare, la meva germana i dos gatets preciosos. Em fa feliç escapar-me a viatjar, llegir i escoltar música, però el que més m’omple, sens dubte, és compartir temps amb la gent que m’estimo i conèixer persones de les quals poder aprendre i retroalimentar-me. Sempre dic que soc fan de l’amor, perquè crec que és el que fa que tot tingui més sentit. Això explica el nom del blog: Educar estimant.

I per fer un bon tancament, o més aviat un bon inici, comparteixo uns versos de Miquel Martí i Pol que m’inspiren. Desitjo que aquesta experiència sigui un viatge profitós, especial i bonic per a totes. Gràcies per l’oportunitat i per llegir-me.